'Cal ensenyar més als amos que no pas als gossos'
Tractar amb el gos fins i tot abans de néixer i durant tota la seva existència. Així es podria resumir l’activitat de Juani Sánchez, autèntica coneixedora dels costums i necessitats dels pastors alemanys. Aquesta típica raça de gossos, tan coneguda com moltes vegades desconeguda, s’assembla a les persones molt més del que ens podem imaginar.
Què fa un criador i ensinistrador de gossos?
Ens dediquem a la cria i selecció d’aquests animals i, a més, disposem d’un servei d’ensinistrament, sociabilitat, una piscina perquè els gossos es puguin banyar amb els seus amos, rentar-los, etc.
Com es fa una cria i una selecció?
Aparellem els mascles i les femelles de què disposem amb la intenció de buscar la millor selecció. Treballem en línies diferents per tal de no creuar gossos que tinguin parentiu entre ells.
I a partir d’aquí?
Ens quedem el cadell mentre la mare li dóna de mamar, i això és un mes i mig, aproximadament, i quan ja menja sol, el seu amo se’l pot emportar. A la persona que l’ha adquirit se li fan una sèrie de recomanacions de vacunes, desaparasitar, què i quan han de menjar, etc.
I llavors, el gos ja deu poder començar a fer vida normal
A partir del sisè o setè mes se li pot ensenyar sociabilitat, que és relacionar-se amb l’entorn, les persones i els altres gossos. Nosaltres fem sessions de dues hores a la setmana. També es treballa l’aspecte gos-amo-ensinistrador, i això dura uns tres mesos, l’últim dels quals es fa en grup.
I què se’ls explica?
Se’ls ensenya a anar amb corretja, sense, a rebre ordres, a aturar-se en la distància, etc.
I, com a premi, la pista d’agility
Els pastors alemanys ho entenen així. Allà poden saltar, passar obstacles, accedir a un túnel... Més tard, banyar-se a la piscina amb el seu amo, etc.
Sempre s’ha dit que si els gossos són problemàtics és culpa dels amos
Cal ensenyar més als amos que als gossos. Es cometen errades com deixar-los massa temps sols. Necessiten jugar, treure’ls a passejar però no només per fer les necessitats, veure altres gossos... Si l’amo fa les coses diferents, quan vénen aquí els gossos hem de tornar a començar de zero.
Si tot això no es compleix, què passa?
A l’animal li ve l’agressivitat, la depressió i fa malifetes com a venjança per estar massa temps sol, per exemple.
Només treballeu amb pastors alemanys?
La cria i la selecció, sí, però també ensinistrem altres races de gossos. Vàrem triar fer-ho amb pastors alemanys perquè per a mi és el gos número 1. És molt fidel i mai no et farà una mala jugada. Sempre s’ajunten amb el més dèbil, sigui un nen, un malalt o una persona gran. A més, no està declarat com a perillós.
L’ensinistrament, però, deu tenir límits
No. Encaixa el que vulguis si ho fas ben fet. El problema moltes vegades és l’amo, que no és conscient que l’animal necessita atencions. Se li han de saber donar ordres negatives i positives i saber renyar i premiar.
També es cometen errades com apartar-los dels nens
Això no es pot fer. Cal deixar que els toquin. Si es fa bé, el gos tractarà el nen com un rei. Cal tenir en compte que el gos ha de ser un més de la família. Potser està en un segon pla però té molta paciència. A més, l’animal percep l’estat d’ànim de l’amo i de les persones que l’envolten.
En canvi, però, quan es troben dos gossos no hi sol haver precisament bon rotllo
Marquen domini, però tampoc no es pot privar que s’acostin, sempre que vagin ben lligats i l’amo tingui el domini de la situació. Si es deixa que s’olorin voldran jugar entre ells.
Les campanyes contra l’abandonament de gossos han fet efecte?
No en tenim dades, nosaltres no en recollim ni tampoc tenim residència canina. Sí que volem veure cada dos o tres mesos els gossos que han marxat. I quan els tornem a veure encara ens reconeixen el to de veu.
Veure’ls en acció és un esdeveniment. Us plantegeu fer exhibicions?
Pensem fer-ne pel Mercat del Ram i per la Fira Canina, i també tenim la idea de convidar clubs de fora que facin demostracoins a la pista d’agility i, d’aquesta manera, promocionar les actitivitats que fem.
Lluís Molist