Pep Sala: "Esperàven una persona gran i resulta que era un pelut"
A Pep Sala no cal presentar-lo. El músic i cantant es troba ficat en múltiples activitats i en projectes constants. A banda de la gira que està fent, treurà un recopilatori i ha fet destacades col·laboracions amb l’Expo de Saragossa i en producció d’àudiovisuals. Entre les moltes aficions que té destaca la de la cuina, i la veritat és que no té mal gust a l’hora de triar.
Des que vas treure ‘Un petit moment de dubte’, has estat de gira gairebé dos anys
Vàrem fer una gira de presentació, després hi va haver alguns canvis a
la banda, en vàrem fer una de nova, i hem fet un any de gires
recuperant cançons antigues. Ara som a la meitat i treiem un disc
recopilatori. El que se’n diu un grans èxits.
Ja té nom?
Es diu ‘Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps’ i sortirà aquest mes de novembre.
Parla’ns-en una mica
És un disc de dues parts, doble. Una és una recopilació de cançons en
estudi i els altres són temes del que hem fet en directe els darrers
anys. Hi ha cançons inèdites, i altres de gires i d’altres treballs
enregistrats anteriorment.
Pep Sala ha fet moltíssimes cançons. Com ho has fet per triar-les?
Es fa una mica de forma intuïtiva, del que t’agrada més i del que creus
que és més representatiu. Aleshores, de tant en tant fas alguna
concessió, per exemple de cançons que potser no són gaire comercials
com ‘Un trosset de cançó’ o ‘Res personal’.
Has hagut d’eliminar temes a contracor?
Sempre passa. El problema no és triar les 29 cançons que hi ha, sinó
quines no hi van. Sempre renuncies. M’hauria agradat que hi fossin ‘Un
petit moment de dubte’, ‘Dissabte a la nit’ o ‘Buscant el nord’, ‘Quan
la nit dorm’, etc.
Quin serà el tema que promocionarà el projecte?
En realitat, seran tres de simultanis. Hi haurà una versió que hem fet
amb Mònica Green del ‘Tren de mitjanit’ que és l’única cançó inèdita en
estudi, i els altres són una versió inèdita del ‘Si no fos per tu’ i
una versió acústica de ‘La taverna del John’.
Ara, continuaràs de gira o pararàs?
Continuarem. Vàrem parar el 17 d’agost per fer el treball per a la
Generalitat de l’11 de Setembre per a l’Expo de Saragossa, i vàrem
tornar a començar dissabte passat al Delta de l’Ebre. El 4 de desembre
farem la presentació del disc a Luz de Gas i el dia 20 a Osona,
concretament a la sala Autèntic.
Per a quan un nou disc a estudi?
Suposo que aviat ens hi posarem, però m’imagino que no serà abans d’un any.
A part de música mous molts altres temes
Amb gent d’Osona hem muntat una productora de temes de comunicació,
sobretot d’àudiovisual. Treballem amb vídeos i hem tingut la sort de
fer un treball per a la gent de Bassat. Hem fet videoclips, un
‘making-off’ de l’acte que es va fer a Saragossa, etc.
Sempre ens agrada que ens expliquis alguna anècdota
Quan vaig fer això de Saragossa, era un concepte molt clàssic. Vàrem
enviar les partitures, una gravació, etc. per assajar per a l’acte. Els
va agradar molt i vàrem quedar un dia per iniciar els assajos a
Saragossa amb l’orquestra. Vam estar parlant i els vaig dir si ja
podíem començar. Em van respondre que estaven esperant el compositor i
jo els vaig respondre que el compositor era jo. Ells esperaven una
persona gran i resulta que era un pelut.
Algun dia s’acabaran les descàrregues il·legals en música?
Sí, els governs d’arreu hi han posat força mesures, però aquí no sé pas
què estan esperant. Aquí encara és Disneylàndia. No és només tema de
lleis, sinó d’aplicació de les lleis. És complicat, però ara es
solventarà perquè rep fort el cinema i hi ha molts més diners a perdre.
M’agradaria que ens identifiquessis una paraula amb una canço.
Amor.
‘Només ho faig per tu’
Llibertat
‘Poemes i promeses’
Tristesa
‘Deixeu que sonin les campanes’
Somni
‘Et portaré a somiar’
Desamor
‘Petjades a la sorra’ i ‘Amor rovellat’
Lluita
‘Ningú no ens mourà d’aquí’
Amistat
‘Glòria’
Frustració
‘Crítica de la raó pura’
T’agrada molt la cuina. Algun plat preferit?
Quatre. Arròs amb espardenyes de Nando Jubany, a Torre Simon uns ceps
amb ou, Gall de Sant Pere al Bocatti i el timbal de poma i foie del
celler Can Roca.
Eduard Monells