'Magnifiquem els serveis per no quedar curts i no fallar'
Tothom relaciona els bombers amb el foc, però la seva feina abarca molts altres àmbits, darrerament sobretot el d’accidents de trànsit. Pere Blasi acosta el dia a dia d’aquesta professió i explica què fan els bombers en una jornada normal, com es gestionen les sortides i el paper que juguen quan han de fer front a incidents desagradables per a moltes persones.
Ara, els bombers viviu una època tranquil·la
La veritat és que es treballa més a l’estiu i, a més, aquest passat ha estat tranquil. Tot depèn del temps que faci, però la previsió és la mateixa tant si la climatologia és agressiva com no. Tot el dispositiu es multiplica comparat amb la resta de l’any.
Què feu en un dia qualsevol, quan no heu de sortir?
Cada dia hem d’estar més preparats per si surten emergències. Tenim horaris de pràctiques de conduir, ascensos i descensos d’escala, fer esport, cal fer el manteniment del material, etc. Tot, però, està subjecte als serveis.
Se us identifica amb el foc, però també feu moltes altres coses.
Abans, un 20 o un 25 per cent de serveis eren d’altres coses i la resta d’incendis. Ara, la proporció s’ha invertit. Donem suport als equips especials de rescat de muntanya, subaquàtic i anàlisi d’incendis, però per desgràcia el servei estrella són els accidents de trànsit.
Quin és el vostre paper en aquests casos?
Anem gairebé a tots i actuem perquè sempre hi pot haver un risc d’incendi. O sinó, en el rescat de víctimes o en posar material antilliscant a l’asfalt per a quan apareguin altre vehicles a la zona de l’incident.
Buscar gent perduda, obrir panys de portes...
En la recerca de gent que s’hagi perdut també intervenim, però en el tema dels panys no volem competir amb la gent que s’hi dedica, i només intervenim si és una urgència com si algú s’ha deixat un foc encès, hi ha nens que han quedat tancats o persones que no es valen per elles.
Què es fa quan hi ha una urgència?
En tota sortida es contacta amb el control central, que és a Manresa, i des d’allà es coordina tot. En funció de la informació que els facilitem, ells envien els mitjans que es necessitin, fins i tot aeris o maquinària pesant. Quan hi ha un accident de trànsit surt un furgó de salvament i un vehicle amb aigua. El primer que arriba al lloc dóna informació i en funció de la magnitud del cas es fa un desplegament o un altre. Sovint no arribem tots ni al lloc, però tenim tendència a magnificar el servei per no quedar curts i no fallar.
Podeu patir un col·lapse?
Pot passar que en un moment donat no tinguem un vehicle, però treballem en xarxa i, per exemple, és impensable que en un foc de Manlleu no surti cap vehicle de Torelló.
Sempre es deu haver de quedar algú al parc
No és necessari. Tenim un sistema de comunicació digitalitzat amb el qual ens podem mobilitzar des d’on siguem. A més, si al parc no hi ha ningú, la trucada es desvia al 112.
Hi ha especialitzacions entre la gent del cos?
No, tothom ha de poder fer de tot i actuar en qualsevol servei. Tanmateix, sí que els grups especials de rescat estan més especialitzats.
Teniu la quantitat adequada de persones?
Aquí sempre hi ha un mínim de cinc bombers i se’n necessiten més, però hi haurà un augment immediat de personal.
S’ha de tenir psicologia per parlar amb gent afectada pels incidents.
No voldríem habituar-nos a les desgràcies, però hem de viure-hi i resoldre-les. Quan més nerviosa està la gent, més tranquils hem d’estar nosaltres i no encomanar-nos mai. En el curs bàsic de preparació hi ha un apartat d’aquests temes, però la veritat és que més que rebre un alliçonament, per la condició de bomber aquest aspecte ja l’hem de portar a dins.
Alguna vegada t’has sentit desbordat?
T’has de valorar com a bomber i en un entorn amb angoixa hem d’estar per sobre, però la veritat és que sí que m’hi vaig sentir quan hi va haver l’atemptat al quarter de la Guàrdia Civil.
La part bonica deu ser recuperar animals. És l’anècdota de la professió?
El que per a nosaltres pot ser una anècdota, per a les persones propietàries dels animals pot ser realment un tema sensible que els afecti molt. No podem frivolitzar cap servei i el rescat d’animals també ens l’hem d’agafar seriosament.
Lluís Molist
Gratuit El MésOsona, SL B-62850458 - C/ Vilabella s/n - Habitat Catalunya - Edifici Girona - 08500 Vic - Barcelona
