Roser Asmarats: "Déu no l'ha vist ningú i la majoria de gent hi creu"
25 anys d’experiència com a vident avalen la trajectòria de Roser Asmarats. Pensa que tots tenim un destí fixat contra el qual no es pot fer res. En aquest espai parla de les inquietuds de la gent, que actualment es preocupa sobretot per la feina i la crisi. No toca la màgia negra i la blanca i recomana a la gent que no la visiti més d’una vegada a l’any.
Et dóna la sensació que et miren de forma estranya?
Molta gent ve aquí i
em demanen que els perdoni però no creuen en el que faig. Jo els
responc que no cal que es creguin el que els dic, però que voldria que
se’n recordessin. I afegeixo que pot tardar més o menys, però el que
predic arribarà. A part d’això, crec que sóc ben vista i apreciada.
Fas un seguiment de les prediccions?
Quan he fet una predicció, llavors ja no me’n preocupo, ja que si em
preocupés de tot i de tothom no podria viure. De tota manera, mai no he
sentit que em xuclessin l’energia.
Alguna vegada et deus haver equivocat
No sóc Deú, i encertar les prediccions en un cent per cent deu ser molt
difícil. De tota manera, em solen dir que si no al cent per cent, he
arribat a un 80 o 90 per cent d’encert.
Hi ha algunes coses que no tractes?
La màgia negra o la blanca. Penso que són coses que només serveixen per
treure els diners a la gent. Una temporada dolenta no es pot evitar,
però sí preveure quan durarà. Venim marcats pel futur i això no es pot
canviar, però sí que es pot ajudar.
De quines coses no vol parlar la gent?
Em diuen que els miri com està tot en general, però si una cosa els ha d’angoixar molt, s’estimen més que no els la digui.
Per què tot i la teva formació no fas astrologia?
És molt cara. És més econòmic tirar les cartes i puc parlar a la
persona del que li preocupa en aquell moment, però no tot des que va
néixer; per fer això necessitem una carta astral.
Saber la data de naixement és suficient per fer una predicció acurada?
Això i saber els anys que té la persona. A més, hi ha uns anys clau en
què es pot saber si et tocarà la loteria o te n’aniràs a l’altre barri.
Hi ha molt aprofitat en el sector?
Hi ha molta falsedat. Algunes persones es pensen que quan han llegit un
llibre ja ho saben tot. A mi no em serveixen els llibres. Cal tenir
molta intuïció i després entendre la persona que té problemes. Haig de
fer com de psicòloga.
Només vénen els que tenen problemes?
Exacte. La gent que està bé no ve a veure’m, però sí que em demanen, per exemple, si és un bon moment o no per posar un negoci.
No fa por saber el futur?
A mi no me n’ha fet mai. Quan em vaig trencar el fèmur ja sabia que
tindria un any dolent. Em vaig fer la carta astral per esbrinar on em
faria mal i d’entrada em va aparèixer la zona de les cuixes als peus. A
partir d’aquí ja no vaig voler saber més.
Recomanes que la gent no vingui més d’un cop l’any. Per què?
Perquè li hauré de repetir el mateix que li vaig dir el cop anterior i
la persona perdrà el temps i els diners. Alguns, però, vénen cada set o
vuit mesos, ja que han tingut algun problema que no tenien quan van
venir la vegada anterior.
Tens clients fidels de molts anys?
Hi ha gent que fa molts anys que ve i tots repeteixen.
Quins són els temes que més preocupen?
La feina i la crisi. Això és un malviure per a la gent que també pot
afectar a nivell familiar. A vegades em diuen que algunes coses que
vaig predir no van passar. Jo dono un any de marge, però a vegades les
coses passen en un i mig o dos.
I els temes de sempre?
Les relacions de parella i els deutes. Encara que no hi hagi crisi,
sempre hi ha gent amb problemes, i en els casos de parelles moltes
vegades apareixen els fills, que són els que pateixen més.
I totes aquestes vivències les vols reflectir en un llibre
Vull explicar la meva vida. Vaig tenir una infantesa terrorífica. Eren
temps de gana i en una ocasió vaig agafar raïm d’una vinya i el pagès
em va clavar una pallissa que em va deixar en coma. Quan em vaig
despertar vaig veure que em podia dedicar a això. Me’n vaig sortir i
vaig predir que el pagès ho passaria malament. El tren el va matar a
ell i al cavall.
O sigui, que tots tenim un destí inevitable
No hi ha res a fer. Quan els planetes t’indiquen et fan una sentència,
però la gent no s’espanta, li agrada descobrir. Qui té por no pregunta
tant.
Lluís Molist