Pere Sala: 'Fer de secretari en un poble petit t'acosta més a la gent'
Des que tenia 18 anys i va entrar com a auxiliar administratiu a Roda, Pere Sala ha estat vinculat amb l’administració municipal, exercint de tècnic i secretari en diversos ajuntaments, l’últim a Rupit i Pruit. En aquesta entrevista ens explica les peculiaritats d’una feina desconeguda per molta gent però bàsica pel bon funcionament de tots els consistoris.
Quines són les funcions que ha d’exercir un secretari municipal?
La funció del secretari existeix per llei a tots els ajuntaments de
l’Estat. Els secretaris són els fedataris públics dels ajuntaments,
donen fe dels actes que es desenvolupen i també han de vetllar per
l'acompliment de la legislació vigent. El què passa és que a molts
ajuntaments petits de fins a 5.000 habitants, a part de la funció de
secretaria, el secretari també ha de portar el control de la
fiscalització dels ingressos i despeses, el que tècnicament es diu
intervenció...i per tant passa a ser el secretari interventor. A partir
de 5.000 habitants, en canvi, hi ha tres categories més i aquestes
funcions ja estan separades, hi ha un secretari i un interventor.
Per tant, enllaceu la part política amb l’administrativa...
Sí, el que passa és que en els pobles petits, com menys habitants i
menys personal hi ha a l'ajuntament més coses fa el secretari. I per
tant, arriba el cas que el secretari, a part de fer les funcions que té
encomanades per llei, fa altres feines que en ajuntaments més grans les
fan administratius o tècnics. A mi personalment m'agrada més treballar
en ajuntaments petits, per l'essència de la feina i també per les
relacions que tens amb els polítics i amb la gent, per què és una
relació molt més personal i de tú a tú.
Quina formació bàsica ha de tenir un secretari?
Fins fa uns quants anys era diferent, però ara mateix tots els
secretaris interventors han d'estar llicenciats o bé en dret o bé en
econòmiques o administració d'empreses. La majoria tenen alguna
d’aquestes llicenciatures.
Suposo que també és una feina amb inconvenients, és clar...
Com en qualsevol feina, també hi ha inconvenients. En un ajuntament
petit et trobes que, per començar, els recursos econòmics són molt
limitats, tens molta feina i has de fer molts passos per aconseguir
subvencions i fer les actuacions que els polítics creuen que són
necessàries. En ajuntaments més grans, el plantejament és diferent. Tot
i que limitats, hi ha més recursos però els problemes són d'altres
àmbits, hi ha problemes de relacions amb el personal, amb la gent...
Les confrontacions polítiques també deuen afectar la vostra feina?
De confrontacions polítiques sempre te’n pots trobar. El què passa que
en un ajuntament gran és més possible la confrontació simplement per
què hi ha més regidors, hi ha més govern i més oposició i sobretot
depèn de la situació en què estiguin les dues parts. Si govern i
oposició tenen bona relació políticament, les coses funcionen bé. I si
hi ha molta confrontació, això afecta la nostra feina per què el
secretari és qui ha de tirar els projectes endavant.
I amb les administracions més grans la relació és bona i fluida?
El principal problema que hi trobo és que quan es fan lleis al
Parlament i quan es treuen convocatòries mai es pensa que hi ha
entitats municipals petites que no tenen infraestructura per poder-les
aconseguir. I llavors, el problema és que els ajuntaments s'han de
barallar molt amb les administracions grans per què els habitatns del
seu poble puguin tenir els mateixos serveis que qualsevol habitant de
qualsevol altre lloc.
És una lluita constant, tant a nivell tècnic com
polític.
Creus que és una feina prou valorada?
Jo si faig aquesta feina és per què m'agrada i he tingut la sort que
m'ha agradat molt. Una de les coses que més valoro, reitero, és la
relació més directa amb la gent que hi ha als pobles petits i en
aquests llocs trobes més agraït el que fas, per què la gent et paren
pel carrer i et pregunten això i allò. Pots solucionar coses a nivell
particular i dones un servei important.
Carles Muñoz