Josep Costa: "En un comerç de llibres nous m'hi perdo, no sé on anar"
En un moment en què en molts casos internet ha desplaçat les edicions de paper, Josep Costa intenta mantenir el seu lloc en un sector minoritari com és el del llibre antic. Fins i tot reconeix que les noves tecnologies li estan sent molt útils per arribar a llocs que mai no s’hauria pogut imaginar. Té llibres de fa gairebé quatre-cents anys i fins a principis del segle XX.
Quan es pot considerar antic un llibre?
Podem establir tres categories. De 1920 endarrera podem parlar de
llibres antics, de 1920 a 1960 són llibres vells i a partir d’aquesta
data se’ls considera usats.
Quines temàtiques són les que es poden trobar llibres més antics?
En general, aquí hi ha poca cosa de llibres antics. En canvi, de llibre
usat hi ha el que es vulgui. No hi ha cap temàtica que destaqui més que
les altres. D’alguns n’hi ha menys perquè hi ha gent que els compra més
que no pas altres.
Què és el que més es ven?
Potser la història d’uns tres-cents anys enrere. Monografies de poblacions, llibres de caça, de ferrocarrils i de muntanya.
Tens alguna relíquia que valgui la pena destacar?
Un que he adquirit fa molt poc. Es tracta d’un llibre de Laglois sobre
imatges de la guerra dels francesos a Catalunya a principis del segle
XIX.
I quins són els més antics que tens?
Aproximadament dels anys 1620-1630.
És un tipus d’article amb gaire moviment a nivell de negoci?
És més aviat un negoci selectiu en què hi ha poc moviment. La realitat
és que hi ha poques llibreries de vell, i en punts molt concentrats.
També hi ha molta gent que ho toca a més a més, que treballen en una
altra cosa i també s’hi dediquen.
Els preus d’aquests llibres poden arribar a ser molt elevats?
Com tot, depèn de l’oferta i la demanda. Si d’un llibre en concret n’hi
ha pocs exemplars, pots demanar-ne més diners i això també passa a la
inversa, però també depèn de les èpoques. Per exemple, fa cinc o sis
anys un llibre de ceràmica valia tres euros i ara, que va molt buscat,
te’n pot valer 60.
Els llibres actuals són una competència?
El llibre nou i el vell només tenen en comú el nom. En la resta, no
tenen res a veure. Personalment, en una llibreria de nou m’hi perdo, no
sé on anar. Allà, el llibreter assessora més. En els establiments de
llibre vell, la clientela és molt entesa. Moltes vegades no has de
recomanar res, sinó que és el mateix client qui té més informació. Jo
haig de saber de tot una mica i gaire de res.
Internet és un problema o un ajut?
Un problema i un avantatge. Per a mi, és més positiu que negatiu.
Tenint en compte que sóc a Vic i, tractant-se d’un segment minoritari,
si només em dedico a la clientela del voltant, el mercat és reduït.
Internet et dóna la possibilitat de conquerir l’espai i ja fa 12 o 13
anys que vaig optar-hi. Sóc conscient que també ha tret lectors, però
és qüestió d’anar-se autoreciclant per intentar resistir.
Teniu clients de llocs molt diversos?
La veritat és que d’arreu del món, tot i que la majoria de vegades són
puntuals. En tenim de països tan distants com Japó, Àfrica, Brasil.
Estats Units, de tot Europa, etc.
Ara la gent llegeix menys?
En el nostre cas, es manté, ja que la gent que llegix els nostres
llibres són historiadors i científics. De tota manera, crec que el
futur és força negre, perquè les humanitats van desapareixent en
l’ensenyament i s’opta més per la ciència.
La cultura no distingeix
Abans, qualsevol industrial havia de tenir la seva biblioteca, però ara
s’estima més esquiar i tenir una torre. Ara la cultura es deixa de
banda i tenir una biblioteca a casa ja no es porta.
Destacat
Josep Costa Ramira, de 60 anys, en fa 20 que té la botiga Costa
llibreter a Vic. Anteriorment, va fer de pagès fins als 25 anys i
després va treballar en una cooperativa i en el sector del moble. Forma
part del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya i compagina la seva
tasca professional amb altres com la Flama del Canigó. Té molts tipus
de llibres antics, però sobretot d’assaig, història i geografia, fins a
totalitzar-ne més de 25.000. Sobre si nota la ja més que famosa crisi,
assegura que ‘es va treballant’, i darrerament intenta ‘tenir menys
llibres però que siguin més bons’. Constantment procura renovar la seva
oferta i un parell de cops l’any es desplaça a una fira de París on
troba relíquies que serien deifícils d’aconseguir en un altre lloc.
Redacció
Gratuit El MésOsona, SL B-62850458 - C/ Vilabella s/n - Habitat Catalunya - Edifici Girona - 08500 Vic - Barcelona
