«Hi ha més oferta que demanda, però cal pensar en el futur»
L’aparició de tres escoles bressol municipals a Vic ha canviat el panorama educatiu de 0 a 3 anys a la ciutat. La directora dels tres centres, Marta Casellas, enalteix els recursos tècnics i humans de què disposa i posa èmfasi en la necessitat d’educar els nens i nenes des de petits per tal que, a banda de tenir les necessitats bàsiques cobertes, iniciïn un aprenentatge.
De cap escola bressol municipal a tres és un salt mol gran, no?
Si hagués estat progressiu hi havia més garanties que sortís millor, però hi hem posat l’energia perquè tot sortís en les mateixes condicions i ha arrencat amb normalitat. Han estat mesos molt intensos, però disposem dels millors mitjans tècnics i humans.
Ara, el panorama ha canviat molt
El mapa de les escoles bressol de Vic ha variat. Algunes van tancar i la seva gent ha passat a formar part dels equips de les noves escoles. No ha estat possible mantenir tots els equips, ja que l’objectiu de començar tots de zero hagués perillat.
Què diferencia aquestes escoles bressol?
Per primera vegada hi ha uns equipaments amb caràcter d’escola. Volem garantir que els nens es puguin moure en lliberta en espais acollidors i tinguin autonomia. L’educació en l’espai ha d’ajudar.
I això com es fa?
Si entenem que l’edat educativa comença als zero anys, cal garantir el que es demana. Les altres escoles de Vic també tenen molt bons espais, però els nous equipaments són un luxe i una necessitat per a la ciutat. Per una vegada ens avancem, ja que hi ha més oferta que demanda, però cal pensar en el futur i en el creixement de la ciutat.
No s’han cobert totes les places
N’hem cobert 195 de 246, que ja és la xifra que calculàvem. Volíem començar de forma estable. L’escola de la Serra-de-Sanferm va ser la que creava dubtes entre la gent per si estaria acabada, i això va fer que algunes famílies no s’arrisquessin a matricular els fills. A les altres dues hi havia més demanda i gairebé ningú no es va quedar fora.
Com afecta l’aparició de les noves escoles a les economies familiars?
És l’anomenada política de terços. Una part l’aporta la família, l’altra l’Ajuntament i la tercera la Generalitat, però el consistori hi aporta més d’un terç. Sobretot és perquè hem apostat per què la major part de l’horari hi hagi dues educadores a l’aula i garantir una millora en la qualitat de l’atenció. Això suposa un esforç econòmic.
El terme escola bressol ha substituït el de guarderia, vaja
Hem de fer pedagogia, portar un ritme i fer activitats en els espais. Els nens no només han de menjar bé i anar nets, tot i que això és bàsic, sinó que també cal fer una sèrie d’activitats, aprenentatges i desenvolupar capacitats que a casa no faran perquè aquí disposem dels recursos adequats.
Ens trobem, doncs, davant d’una etapa vital
L’escola bressol ja té un caràcter educatiu. El context no ha de substituir el familiar, però de 0 a 3 anys ja es pot treballar i crear els fonaments dels nens. Si ho fem en aquesta edat podem garantir que més endavant tinguem més avantatge a l’hora de detectar aspectes dels nens.
Deus pensar, doncs, que és bo portar-los de petits a l’escola bressol
No necessàriament. En el primer any de vida, com més estiguin amb la mare millor, però a una certa edat els nens ja demanen més i els convé relacionar-se amb altres nens i altres adults. L’escola ajuda a que sàpiguen que no tot és per a ells, que han de respectar els torns, etc. A casa no es poden organitzar deterinades activitats.
La barreja de procedències, idiomes, costums en els nens i famílies representa un problema?
La majoria dels alumnes que hi ha vivien a Vic i, per tant, no són nouvinguts. Tenint en compte que de 0 a 3 anys l’educació no és obligatòria, és bo que matriculin els nens en aquesta edat.
Lluís Molist