Climent Pujol: "Ara, les empreses ni innoven ni investiguen"
Climent Pujol és una veu autoritzada a l’hora de parlar de la crisi actual i de com afecta als treballadors ja que des de fa tretze anys és secretari general de CCOO a Osona. Diu que el que més li preocupa és el consum familiar, però assegura que en èpoques de crisi també hi ha sectors que van bé. Espera que els diners que la gent destinava a la vivenda o el cotxe, ara siguin per a articles com la roba, els electrodomèstics o el menjar.
Com va la crisi?
No es pot negar que n’hi ha i que el motor es va parant a poc a poc. La
sensació és que les coses no van bé i ens retenim a l’hora de comprar.
De tota manera, hi ha sectors que creixen. Pot ser que el consum vagi a
més, perquè els diners que es dedicaven a la vivenda i el cotxe ara
s’utilitzen per a altres hàbits de consum com la roba, els
electrodomèstics o el menjar.
Hi ha qui pensa que està magnificada
La premsa i la televisió només fan que parlar-ne i això crea una sensació molt més gran.
Tot plegat està agafant grans dimensions
El sistema consumista és una barbaritat. Ara el petroli ha baixat i
això no es nota en la benzina, però sí que ho va fer quan va pujar. Els
intermediaris es fan d’or, ja que es paga poc al fabricant i la botiga
ven molt car tot i que a vegades té poc marge. A més, els bancs abans
et donaven el que volies i ara no donen res.
I tot això com afecta als treballadors?
Bastant. El pitjor és la síndrome de quedar-se sense feina. Llavors hi
ha depressions, baixes i absentisme a les empreses, la gent no gasta i
guarda els diners. Els bitllets de 500 euros han desaparegut de la
circulació. La solució es veu que és injectar diners als bancs quan no
hauria de ser legal que gastessin més del que tenen en els dipòsits.
Fins quan durarà tot això?
Es calcula que fins a finals de l’any que ve, però les coses no van del
tot malament per a alguns empresaris, que diuen que estan desesperats
però, en canvi, no tenen ni estocs, i això vol dir que venen tot el que
fabriquen. Al sector immobiliari, però, la crisi pot durar uns deu anys.
I l’atur que va pujant
Estem en un 8 % a la comarca i continua pujant. Érem al 5 % i penso que
arribarà al 12. Sobretot creix en l’home, que és el que més treballa en
la construcció i l’automoció. També ho noten molt els autònoms
subcontractats.
Quins són els sectors més perjudicats?
Els que més pateixen a la comarca són els tèxtils i els curtits, però
d’això ja fa anys. A Osona, però, la cosa no és tan bèstia perquè no hi
ha empreses tan grans com a segons quins llocs.
Tot radica en els bancs?
Durant molt temps han guanyat molts diners i ningú no deia res; ara, en
canvi, els hem d’ajudar. El que preocupa més és el consum familiar, ja
que a molta gent els han doblat la quota dels crèdits.
Com ha influït la massiva immigració en el mercat laboral?
S’ha precaritzat i les empreses el que busquen són despeses barates,
sous baixos i ofereixen poc valor afegit. De tota manera, sense els
immigrants moltes empreses haurien marxat. Amb ells s’ha crescut molt
ja que cal tenir en compte que la gent d’aquí segons quines feines no
les vol fer però els llocs de treball són més precaris. A més, molts
treballadors no tenen formació i les feines no estan consolidades. Tot
això fa que les empreses ni innovin ni investiguin, absolutament al
contrari del que passa a Alemanya, per exemple.
En què s’ha de millorar?
S’ha d’arribar als sectors emergents de valor. Els sectors madurs
desapareixen i no en vénen de nous. La gent fa feines molt dures i al
cap de deu anys no s’aguanta físicament. Quan portes tres hores
treballant en una càrnica et fa mal tot i la gent no continua.
Partidari de les prejubilacions?
És la millor manera de solventar els problemes de l’empresa i tampoc no
és una mala solució per als treballadors. En molts casos hi ha un excés
de personal i l’empresa demana qui vol ser baixa voluntària. Això vol
dir que qui vol marxar és perquè vol i qui es vol quedar també. El que
es busca és mantenir la pau social.
Lluís Molist