'Hi ha un augment d'un 40 % en les demandes d'ajuts'
Montserrat Reguant és la directora de Càritas Diocesana de Vic des de fa menys d’un any. Té molta experiència en el camp de la solidaritat, però en els darrers temps li ha tocat viure noves experiències com l’arribada de molta més gent demanant ajuts. Això passa en una època en què els donatius s’han estancat. Donar resposta a tothom és difícil.
Hi ha moltes més sol·licituds d’ajudes ara?
Es podria dir que hi ha hagut un 40 per cent d’augment en les demandes i, en canvi, els ingressos no s’incrementen. Obtenim diners de subvencions, i darrerament, ens hem proposat sortir més als mitjans per tal de tenir més difusió.
I què es pot oferir a la gent que us necessita?
Ajuts bàsics com menjar, roba, poder pagar rebuts bàsics com la llum i l’aigua, etc.
En aquestes circumstàncies, per algun lloc es deu haver de reduir
S’han de retallar conceptes com ajuts per a les dents dels nens. En aquest aspecte, aniria bé que hi hagués una implicació dels odontòlegs.
Què és el que més es demana?
Ajuts per a les hipoteques, lloguers... Ens ve a demanar ajut gent que no ha vingut mai. No paguem imports per a hipoteques perquè quedaríem hipotecats nosaltes, però sí que donem suport a la gent que ho necessita i fins i tot els acompanyem a l’entitat bancària.
Hi ha hagut variacions?
Abans, la roba es demanava poc, tot i que sempre n’hem tingut força. Ara, en canvi, la gent en demana més, i també sabates. També són molts els que vénen simplement a demanar feina. En canvi, els donatius no han pujat.
I què és el que més aporten els donants?
Sobretot roba i donatius econòmics. D’altres espècies, poques. També obtenim aliments a través de convenis que tenen algunes parròquies i arxiprestals amb el Banc d’Aliments.
Quin és el perfil de la persona que acut a demanar-vos ajuda?
Sobretot, famílies monoparentals d’homes o dones sols en edat laboral. Les edats són molt variades, i van des dels 16 fins als 80 anys, cosa que vol dir que cada vegada hi ha més joves. També hi ha hagut variacions en la procedència, ja que fins fa poc venien sobretot immigrants i ara també ve molta gent autòctona.
Quins criteris es fan servir a l’hora de donar ajuts?
Lògicament, totes les demandes passen per un sedàs. Les necessitats han d’estar demostrades. Sempre ens dediquem als últims i no atesos, els que no són atesos per cap estament públic ni privat. L’administració no vol la gent sense papers, i aquí atenem tothom, amb papers o sense, i això és molt exclusiu de Càritas. A vegades fem de substituts de l’Administració.
Com us afecta la vinculació amb l’església?
No ens afecta gaire. L’església diposita tota l’acció solidària a Càrityas i tenim força autonomia i una confiança absoluta. La religió ens ha d’unir i no pas de separar. A la religió catòlica som molts i és molt plural.
Alguna vegada us han acusat d’afavorir els immigrants?
Abans rebíem crítiques perquè hi havia gent que deia que ateníem més els musulmans, però ara la immigració s’ha diversificat i no passa tant. A més, hi ha gent que ha vingut de fora fa vint anys i encara els diuen immigrants. Què més han de fer? Nosaltres tractem igual la persona que ve de fora que la d’aquí.
Els voluntaris són una part essencial del projecte
En tenim més de cinc-cents i la veritat és que n’arriben bastants. A Càritas tenim solera perquè hi som des de fa molts anys, i això ens dóna un caràcter de consolidació i que no som una moda. Qui ve té ganes d’implicar-se seriosament i a la gent els mou la manera de viure la seva fe.
Quina és la seva tasca?
No treuen la feina dels professionals, però ajuden molt en formació i acompanyaments, en pisos d’acollida, reforç escolar, a les botigues de roba de segona mà, fan companyia a la gent gran i, a nivell més general, donen suport a molta gent en la seva vida quotidiana.
Lluís Molist