La bici es torna a imposar en una Cursa de Transports d’Osona amb molt marge de millora pel transport públic
El vehicle privat amb motor de combustió és el que més cost econòmic, consum energètic i emissions implica
El vehicle privat amb motor de combustió és el que més cost econòmic, consum energètic i emissions implica
Redacció.- Per tercer any consecutiu, dimarts 19 de setembre es va celebrar la cursa de transports d’Osona, organitzada per part de la PTP i la resta de col·lectius que treballen per la mobilitat sostenible a la comarca (Osona amb bici, Perquè no ens fotin el tren i Som Mobilitat), enguany en horari de tarda per tal d’obrir l’activitat a més participants.
En aquesta edició, el recorregut ha estat entre la plaça Major de Tona i la de Vic, amb la pràctica totalitat de mitjans de transport i combinacions possibles. L’esdeveniment ha servit per posar sobre la taula diversos aspectes a millorar en la mobilitat sostenible entre les dues poblacions, així com per veure no només els modes més ràpids sinó també el seu cost econòmic, energètic i ambiental.
Primers resultats de la cursa
El mitjà més ràpid ha estat la bicicleta elèctrica, que ha completat el recorregut de prop de 10 quilòmetres entre Tona i Vic en 22 minuts. Només un minut més tard ha arribat la primera bicicleta convencional i seguidament, amb 24 minuts, el cotxe dièsel que ha optat per aparcar prop del punt d’arribada pagant parquímetre. La participant en cotxe elèctric de Som Mobilitat ha trigat 28 minuts a arribar, després d’aparcar-lo al punt de càrrega més proper. Molt després ha arribat el participant que havia optat per agafar l’autobús interurbà (45 minuts), i en darrer lloc els participants que havien combinat bici i tren (51 minuts) i cotxe i tren (60 minuts).
En relació als resultats del transport públic, cal assenyalar tres fets rellevants:
-El participant en bus va utilitzar la línia 441 (Viladrau-Vic), que va passar per Tona a les 19:45 h. Si hagués pogut agafar el bus de la línia 410 (UAB-La Garriga-Tona-Vic), hauria pogut arribar significativament abans. Tanmateix, Sagalés no admet passatgers a la línia 410 per fer trajectes que no tinguin la UAB com a origen o destinació.
-El tren de la línia R3 que dos participants van agafar a Balenyà-Tona-Seva, combinant-lo amb la bici o el cotxe, portava uns 15 minuts de retard i va haver d’esperar-ne un altre per fer un creuament abans de sortir cap a Vic. La manca de fiabilitat és habitual a la línia.
-A causa de la prohibició temporal de pujar patinets elèctrics al transport públic, no va ser possible combinar la mobilitat entre aquest mitjà i el transport públic.
No obstant, la Cursa de Transports de la PTP no analitza només qui és el més ràpid en arribar, sinó també qui ens suposa un menor cost o un menor impacte ambiental.
En el cas de la cursa d’enguany, l’alternativa amb un cost aproximat major és la del cotxe privat dièsel, seguit del cotxe elèctric compartit de Som Mobilitat i de l’opció que combinava cotxe privat dièsel i tren.
