Antònia Font s’acomiada també de Vic i d’Osona

En una gira que ha omplert dues vegades el teatre Atlàntida

En una intensa i completa gira de comiat que va començar el passat gener a Sant Cugat del Vallès i que acabarà aquest desembre a Girona, els mallorquins Antònia Font han donat tota la seva intensitat en la seva aturada durant dos dies a l'Atlàntida de Vic.

Una gira que haurà passat per tots els països catalans i Andorra amb plens absoluts d'un públic entregat, mimèticament integrat amb el cantant i les lletres d'unes cançons que ja formen part de la història musical del nostre país. Una gira de plens absoluts en tots els espais que els han acollit meravellosament. I omplint dos cops el Teatre Atlàntida.

Més de dues hores d'un directe contundent, amable, suau i on el cantant Pau Debon apareixia i desapareixia en mig del públic, tant a la platea com a l'amfiteatre.

Nascuts el 1997 han estat en uns inicis un grup de culte amb lletres fantasioses i plens d'humor sarcàstic. Un univers propi on l'astronomia, l'astronàutica i la visió còsmica del món es combina amb fets quotidians, del dia a dia i de proximitat. 

La seva és una música que veu de diversos estils sense encasellar-se en cap de concret. I on s'estableix un joc amè en aquesta personal combinació de la perspectiva local, global, universal i còsmica.

Les cançons neixen del guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver que també ha editat discs en solitari i que escriu lletres per altres grups com Fora des Sembrat.

No hi va faltar a Vic un convidat i amic molt especial per a ells, Quimi Portet que va marcar-se un solo de guitarra en el seu més pur estil.

I les cançons, totes, les més conegudes i altres que no tant, com Batiscafo Katiuskas, Coser i cantar, Alegria, Lamparetes, Viure sense tu, Me sobren paraules, Calgary 88, Oh la la, Un minut estroboscòpica, Dins aquest iglú, Wa yeah! i tantes d'altres, van ser corejades per un públic que s'estima a aquests mallorquins estrafolaris i tan autèntics.