Artot: el festival que transforma Sant Hipòlit des de la proximitat

Un festival que combina proximitat, diversitat escènica i compromís comunitari per transformar el poble en un escenari viu, inclusiu i intergeneracional

(Foto: Joan Roca).- A Sant Hipòlit de Voltregà, l’arribada de l’estiu ja no es pot entendre sense l’Artot, un festival d’arts escèniques que des de 2006 ha anat creixent, evolucionant i consolidant-se com un dels esdeveniments culturals de referència al territori. Aquest 2025 torna amb una nova edició carregada de propostes transversals, amb noms com Macaco, Fluke Faction o la dansa contemporània com a protagonista, i amb una essència que no canvia: la proximitat.

“El definiria amb una paraula: proximitat”, explica Marc Arrabal, regidor de Cultura i Joventut de l’Ajuntament. “Proximitat amb el públic, amb els artistes, amb el poble, amb els espais... I dins del calendari de l’Ajuntament, l’Artot és al capdavant.” Ho diu des de la consciència que tirar endavant aquest projecte és una tasca complexa, en el bon sentit: “Una cosa complicada és una cosa que fas amb desgana; una cosa complexa és una cosa que t’agrada, que t’hi impliques, que la persegueixes.”

L’impacte del festival va molt més enllà de la cultura. Al poble se’l nota més viu, més alegre, i això es percep també al comerç local i la restauració. Tot i que els espectacles són al vespre, quan els establiments ja han tancat, molts aprofiten per sumar-s’hi com a públic. “Tenim una foodtruck del poble, hi ha una vermuteria que fa barra, i la comissió de festes també col·labora”, diu Arrabal. “Això mou gent i genera moviment, fins i tot de poblacions veïnes com Torelló, Manlleu, Vic, Prats de Lluçanès o Olot.”

El creixement d’Artot és fruit d’una construcció col·lectiva i progressiva, gairebé orgànica. Anna Jiménez, tècnica de cultura de l’Ajuntament, ho explica amb naturalitat: “Tot neix de complicitats. Hi ha qui ens envia vídeos, propostes, idees... i a partir d’aquí tot es va teixint.” L’origen del festival està estretament lligat a l’activisme cultural local: “Fa anys, hi havia molts grups de música al poble que assajaven en locals que els cedíem. Van començar reivindicant espais escènics, i així van néixer els primers concerts dels dijous, amb grups del poble. A poc a poc vam anar obrint el ventall.”

Aquest ventall avui acull disciplines molt diverses: teatre, dansa, circ, música, audiovisuals i propostes que trenquen amb l’escenari tradicional. “El criteri que seguim per triar la programació és la diversitat”, diu Arrabal. “Que hi hagi transversalitat artística, que sigui intergeneracional i que les propostes siguin de petit format, properes.” Anna afegeix que defugen “dels grans esdeveniments” per afavorir una experiència “més íntima, més viva, on el públic sent l’artista a tocar”.

L’aposta d’enguany per noms com Macaco o Fluke Faction és una mostra de maduresa, però també de singularitat. “En un moment en què molts festivals comparteixen els mateixos noms de cartell, ens interessa aportar un toc diferenciador, que connecti amb el nostre tarannà”, apunta la tècnica. I, com cada any, no falten els noms vinculats al poble: actrius com Íria, nascuda del grup de teatre local, o músics com Santi Eizaguirre, amb trajectòria consolidada i arrels a Sant Hipòlit, mantenen viva la connexió amb els orígens.

El públic ha anat creixent i diversificant-se. El festival, per la seva varietat, convoca famílies, joves i públic sènior. “Recordo un espectacle amb blocs de gel i unes senyores grans a primera fila que van acabar trencant el gel. S’ho van passar pipa!”, riu Arrabal. Aquesta convivència generacional es repeteix sovint, i de vegades sorprèn fins i tot als propis artistes: “Alguns es meravellen de veure senyores grans en concerts més radicals. Això fa especial el festival.”

Un dels grans valors d’Artot és el treball educatiu i comunitari que hi ha al darrere. El projecte ‘Art Is Tot!’, destinat a infants i joves, connecta la creació artística amb l’educació emocional i cultural. “És un generador de públics”, explica Anna. “Fem trobades matinals amb artistes, que expliquen el seu projecte als infants, canten o comparteixen processos creatius. Alguns pares ens diuen que els fills volen anar a tots els espectacles. Això vol dir que funciona.”

La resposta ciutadana i del teixit associatiu és un altre dels motors de l’èxit. “Quan els hem necessitat, sempre hi han estat”, assegura el regidor. “Hi ha una xarxa de voluntaris i entitats que fan que aquest festival sigui encara més personal i proper.” Teatre, ràdio, associacions fotogràfiques o culturals: totes hi col·laboren d’una manera o altra. “És molt planer. A vegades no som nosaltres qui els busquem, sinó ells qui s’ofereixen.”

I el futur? Tant Marc com Anna coincideixen que cal seguir creixent des de l’essència. “No és una qüestió de fer més coses, sinó de fer-les millor”, diuen. Una de les aspiracions seria millorar l’amfiteatre del Pilar, un espai natural que consideren el seu “petit teatre grec” i que podria convertir-se en un escenari permanent a l’aire lliure. Però el desig final va més enllà de les infraestructures: “Que la gent surti de casa, que busqui un somriure, una llàgrima, una emoció. I que torni a casa amb benestar. Això és Artot.”