Dones que fan arrels: el projecte SEQUOIA a Vic, una oportunitat per renéixer

Quan l’Íngrid va rebre una trucada inesperada de l'Eva, no s'imaginava que començava el seu punt d'inflexió

Quan l’Íngrid va rebre una trucada inesperada de l'Eva, no s'imaginava que començava el seu punt d'inflexió. Víctima de violència masclista i atrapada en una rutina laboral alienant, amb fills a càrrec i sense xarxa de suport, se li obrí una porta inesperada: el projecte SEQUOIA.

Aquest projecte, impulsat per la Fundació Formació i Treball a Vic, s'adreça a dones que han patit violència de gènere o tracta. L'objectiu és clar: reforçar les habilitats personals i professionals de les participants mitjançant itineraris d'inserció sociolaboral. “Totes, sense excepció, han fet un pas endavant. Algunes n'han fet tres, d'altres un... però enrere, cap,” diu Eva Cirac, coordinadora del programa SEQUOIA.

La Fundació Formació i Treball, nascuda fa més de 30 anys de la mà de Càritas Diocesana de Barcelona, és una entitat sense ànim de lucre que treballa per a la inserció laboral i social de persones en risc d'exclusió. A les comarques centrals de Catalunya hi té delegacions a Vic, Manresa i Igualada, on impulsa itineraris d'inserció, formacions i iniciatives com les botigues de segona mà Moda re-. A Vic, la botiga esdevé una eina clau no només per a la inserció, sinó també com a espai de sensibilització i dignificació de l'entrega social.

“La botiga de Vic funciona molt bé. És una de les més potents fora de Barcelona,” explica Jordina Sirolla, coordinadora de la delegació de Fundació Formació i Treball a les comarques centrals de Catalunya. “Hi tenim tres places d'inserció laboral i una d'elles és amb jornada reduïda, per adaptar-se a perfils més vulnerables.“

SEQUOIA és un exemple paradigmàtic d'aquest model. Combina formació tècnica (comerç, competències digitals), suport emocional i treball grupal. “No es tracta només d'aprendre un ofici. Es tracta de recuperar la confiança, la identitat, la veu pròpia“, diu l’Eva. Les dones participants provenen de contextos molt diversos: violència domèstica, familiar, tracta o entorns abusius des de la infància.

Ingrid Vilanova és un exemple viu d'aquest canvi. Amb una formació en comerç i el suport emocional de tot l'equip, ha recuperat l'autoestima i avui treballa a InfoCentre, el mateix lloc que va col·laborar en la seva formació. “Ara em sento jo, la Ingrid. No la mare, ni l’ex parella de ningú. Jo.” El seu testimoni s'ha convertit en motor d'inspiració per altres dones: moltes han arribat al programa per recomanació seva.

La metodologia del programa inclou sessions grupals, tutories individuals i activitats com l'“espeed dating“ amb empreses, per practicar entrevistes i accedir a possibles contractacions. La clau, segons l'equip, és l'acompanyament proper. “Les que avui treballen, ahir desconfiaven de tot. Ara volen estudiar, volen acompanyar, volen canviar vides.”

Un dels reptes que ha assumit la fundació a les comarques centrals és la dimensió rural. Moltes de les dones en situació de vulnerabilitat viuen en municipis petits, amb poca connexió amb els serveis socials i dificultats de mobilitat. Per respondre-hi, s'està desenvolupant una “unitat mòbil“ que porta la botiga Moda re-, la inserció laboral i la recollida de roba a pobles de menys de 5.000 habitants. “Hi ha molt talent silenciat en el territori rural. Només cal anar a buscar-lo” explica Jordina. Aquesta aposta pel territori permet trencar l'aïllament i fer arribar oportunitats on abans no n'hi havia.

Més enllà de la tasca professional, hi ha una mirada: creure en les persones. I una realitat: moltes d'aquestes dones portaven anys invisibles. La religiositat d'origen de la Fundació, hereva de Càritas, no ha estat cap límit. “Ni ho preguntem. Ens fixem en les capacitats, no en les creences,” explica Jordina. “El sector social en general té clar que el focus és la necessitat, no la ideologia.”

El projecte SEQUOIA ha estat més que una formació. Ha estat un espai segur, de retrobament i projecció. L’Íngrid ho diu clar: “Gràcies al projecte vaig deixar de sentir-me una víctima i vaig començar a sentir-me forta. Ara ajudo altres dones. La violència no ha de definir-nos. Nosaltres decidim com escriure el capítol següent.”