Jaume Fàbrega revela a Taradell els secrets per elaborar una bona ratafia

L'escriptor gastronòmic va protagonitzar una xerrada a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font dins les Jornades de Patrimoni, on també va presentar un dels seus llibres dedicats a aquest licor tradicio

La Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell va acollir el passat dimecres una conferència dedicada a la ratafia, a càrrec de l'escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega, en el marc de les Jornades de Patrimoni. Durant la sessió, l'autor va aprofundir en la història, l'elaboració i les múltiples variants d'aquest licor tradicional català, coincidint amb la presentació del seu llibre Mètode: la ratafia, licors d'herbes dels Països Catalans.

Els orígens i l'elaboració d'un licor amb arrels pageses

Considerat un dels principals divulgadors de la gastronomia catalana i mediterrània, Jaume Fàbrega ha publicat prop d'un centenar de llibres, tres dels quals dedicats a la ratafia i als licors tradicionals catalans.

Durant la xerrada va explicar que, tot i els seus orígens francesos, la ratafia s'ha convertit en un dels licors més representatius de la cultura gastronòmica catalana. També va recordar que històricament era una beguda vinculada al món pagès, un origen que durant anys va ser menystingut en l'àmbit urbà, però que avui viu una nova etapa de prestigi, amb prop d'un centenar de productors i una presència creixent a les cocteleries.

Fàbrega també va destacar els usos culinaris de la ratafia, que va més enllà del consum com a licor. Va citar receptes com el catalanet —gelat de torró banyat amb ratafia— o la seva utilització en estofats i plats de carn com a substitut del vi ranci.

Vuitanta plantes i cinquanta receptes al seu darrer llibre

El llibre Mètode: la ratafia, licors d'herbes dels Països Catalans ofereix una introducció històrica sobre aquest licor, descriu una vuitantena de plantes utilitzades habitualment en la seva elaboració i recull una cinquantena de receptes procedents de diferents indrets del país, entre les quals també n'hi ha d'Osona i de Centelles.

L'autor va explicar que la preparació tradicional es basa en una maceració de quaranta dies a sol i serena. Tot i que les receptes varien segons el territori, totes comparteixen l'ús de nous verdes, a les quals es poden afegir des de dues o tres plantes fins a més d'un centenar d'ingredients diferents, com flors, arrels o fruits secs.

Pel que fa a la base alcohòlica, va assenyalar que es pot elaborar amb anís, aiguardent, alcohol alimentari de 96 graus o fins i tot vodka, en funció de la recepta i del resultat desitjat.