La revista de Tagamanent arriba a l'edició 100
Una revista creada el 1982
Arriba el número 100 del butlletí d’informació i opinió Associació Amics de Tagamanent. 100 butlletins d’una revista adreçada a la natura i la cultura de l’entorn de Tagamanent. La revista està oberta a la participaciói publica articles relacionats amb la natura, història i societat. És una revista que va començar el 1982 i no rep ajudes ni recolzament de cap administració. La seva impressió es paga amb les quotes dels socis i amb el que poden recollir dels aplecs. Amb el número 100 volen arribar a tots els autors que ajuden a la revista.
En Jaume Font i Rossell és el sots-president i és qui s’ocupa de la gestió dels butlletins, per tal que tot surti en ordre. Els membres de la junta són: Marià Gómez, Josep Sarsanedas, Jordi Morera, Lluís Matas, Toni Arrizabalaga, Francis Moreno, Isabel Anglada i Núria Gómez, la presidenta. Aquest butlletí número 100, s’hi poden trobar textos adreçats al començament de la revista, ‘Som un butlletí centenari’, com van començar a viure en el poble alguns dels col·laboradors, ‘Un dia aquí a dalt’ i celebracions i llocs emblemàtics de Tagamanent, ‘L’Aplec de Tagamanent una festa de poble’ o ‘Les campanes de Tagamanent’, entre molts altres fragments.
Entre tots els textos es troba ‘Per favor, quedeu-vos a casa’, escrit per Josep Verdaguer i Farrés, expresident de l’associació i un dels fundadors, que podeu veure a la imatge amb un número 100 de la revistra a les mans. És un relat que parla sobre els 42 anys que té la revista. “Malgrat les moltes dificultats i a vegades entrebancs molt intencionats, el més important és mirar endavant. “El butlletí segueix viu, gràcies a les valuoses col·laboracions de tota classe de persones lletrades”, ha escrit Verdaguer. A més, ens convida a llegir tot el material que podem trobar en butlletins anteriors, com conferenciants il·lustres, rapsodes, poetes, corals, bastoners, entre molts d’altres. Per acabar, Verdaguer es pregunta: “S’acabaran abans les obres de la Sagrada Família que les de Tagamanent?”. I ell, s’autorespon: “No i no”.
