La Schubertíada arriba a Vic: una celebració de la cançó poètica

Amb la Sala Modernista plena i una atmosfera d'expectativa serena

Casino de Vic, 7 de juny de 2025.- Amb la Sala Modernista plena i una atmosfera d'expectativa serena, aquest dissabte ha tingut lloc la presentació oficial de la 33a edició de la Schubertíada, un festival que —més que una sèrie de concerts— és un espai d'intimitat musical, poesia feta veu i piano.

El director del festival, Víctor Medem, va oferir una detallada presentació, traçant un recorregut històric i emocional pel gènere del lied, la figura de Franz Schubert i la mateixa essència del festival. “La Schubertíada no és un festival qualsevol. Neix de les trobades privades a Viena on Schubert tocava entre amics, enmig de la repressió política del seu temps. Allò era resistència cultural.“

Medem explicà com la cançó poètica —el lied—, sorgí com una simbiosi perfecta entre paraula i melodia, que Schubert va portar a la seva màxima expressió amb més de 600 composicions: “Ell llegia els poetes contemporanis i hi veia música. La seva obra és l'equivalent sonor a un poema viscut.“

Fundada a Catalunya el 1993 pel doctor Jordi Roc, la Schubertíada manté la seva seu a Vilabertran, a la canònica romànica de Santa Maria. “Aquest espai és fonamental per al festival: no és només l'acústica, és l'atmosfera, la llum, el silenci...“, explicava Medem

També va fer un repàs de la programació, destacant figures com Dietrich Fischer- Dieskau del que la Shubertíada d’enguany li ret homenatge en el seu centenari; els joves talents catalans que hi participaran i la rellevància que això te dins el cicle. «Aquest any tenim més músics catalans que internacionals, i això no és per quota: és per qualitat.»

El concert: intimitat en estat pur

Després de la presentació, la mezzosoprano Jana Corominas i el pianista Joan Espuny van oferir un recital carregat de sensibilitat i expressió amb una selecció de lieds que anaven des de l'angoixa del “Seligkeit“ fins a la nostàlgia dolça de “Du bist die Ruh“. La connexió entre ells era evident.

“Amb el Joan fa temps que treballem junts. El primer cop que em van dir que cantaria amb ell, vaig pensar: molt bé. Ens vam trobar, vam dir ‘perfecte’, i des de llavors no hem parat“, explica Corominas.

Medem destaca la singularitat del festival dins del panorama europeu: “No hi ha gaires festivals com aquest. Posem el focus en gèneres minoritaris com la cançó poètica i la música de cambra.“

La selecció del programa artístic no és una tasca fàcil. Segons Medem, “busquem músics que visquin aquesta música amb autèntica passió. No es tracta només de talent, sinó d'un amor profund pel text i la música, perquè requereix una preparació molt exigent.“

La Jana Corominas hi coincideix plenament. “Jo, abans d'un concert, estic dies treballant el text, la fonètica, la traducció. Necessito entendre el poema des de dins per poder-lo cantar.“ Aquesta immersió en el text es veu reflectida a l'escenari, on la intensitat emocional s'equilibra amb la contenció expressiva. “A vegades em passa que ho sento tant que gairebé no puc cantar. Llavors has de trobar aquest punt mig entre sentir i comunicar.“

Per Joan Espuny, el piano és molt més que un acompanyament: “Depèn del compositor, però sovint som co-narradors. Hi ha moments en què el piano fa de riu, de paisatge, d'estat d'ànim. I cal estar sempre escoltant la cantant i la poesia.“ Destaca també aquesta necessitat de conèixer a fons el contingut de text, traduint-lo i entenent-lo. Ara, en un moment d’exploració personal i artística, Espuny aprofundeix en aquesta dimensió expressiva de l’instrument, buscant noves maneres d’interpretar i dialogar amb la veu i el text, inspirant-se en compositors vinculats a la Mediterrània.

L'acte de crear un recital no és menor. “Nosaltres teníem un altre ordre per a les cançons d'avui“, explica Corominas. “Però quan vam assajar vam veure que no funcionava prou. Hi ha obres que necessiten un context emocional concret per funcionar. Canviar-ne l'ordre és com reescriure la narrativa.“

Medem subratlla que aquest és també un dels punts forts del festival: acompanyar els artistes joves en la creació d'un programa amb sentit, ajudant-los a trobar una coherència emocional i formal. “Hi ha molta feina invisible. El recital és una obra d'art en si mateixa.“

Sobre la relació amb el públic, Corominas destaca com l'energia d'una sala pot canviar-ho tot. “A vegades mires al públic i veus una cara emocionada, una persona que respira amb tu, i això et fa cantar millor.“

Finalment, Medem fa una reflexió sobre el públic del lied: “No estic obsessionat amb captar gent jove. Una persona de 50 anys fidelitzada pot venir durant 30 anys. A més, avui es fan més concerts de clàssica que mai. Estem en un moment bo.“

Una Schubertíada viva i fidel

La Schubertíada tindrà lloc aquest agost entre el dies 16 i 31 a Vilabertran, amb una programació que combina grans noms i joves promeses, i un esperit fidel a l’origen: la música com a espai de trobada.

“No hi ha acció escènica ni efectes. Només un cantant, un pianista i un poema. I és a partir d'això que es construeix la màgia“, diu Medem. I aquesta màgia, aquest dissabte, ha començat a Vic.