L'historiador Solé i Sabaté va ser a Centelles per parlar de La Solidaritat Catalana de 1907
També es va presentar L'Espasa de don Jaume de Pau Baraldés
El passat dijous, la sala noble del Palau dels Comtes de Centelles va acollir una doble activitat cultural amb la conferència de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté i la posterior presentació del llibre L’espasa de don Jaume, de l’autor Pau Baraldés.
La Solidaritat Catalana de 1907, protagonista de la xerrada
Solé i Sabaté va centrar la seva intervenció en la formació i significat de la Solidaritat Catalana, una coalició política electoral integrada per nacionalistes, federalistes, republicans i carlins que es va presentar a les eleccions generals del 21 d’abril de 1907, en què va obtenir una àmplia victòria.
L’historiador va contextualitzar el naixement d’aquest moviment com a resposta a la repressió militar contra la premsa catalana, arran dels fets de 1905 amb l’assalt a les redaccions d’“El Cu-Cut!” i “La Veu de Catalunya”, així com per la posterior Llei de Jurisdiccions de 1906, que ampliava la jurisdicció militar en determinats delictes.
També va repassar els antecedents històrics de la coalició i va establir paral·lelismes amb el context polític actual.
Foto: Toni Carrasco
Presentació del llibre ‘L’espasa de don Jaume’
A la segona part de l’acte, conduïda per l’historiador i escriptor centellenc Jaume Campàs, es va presentar l’opuscle L’espasa de don Jaume, Manuel de Llanza i de Pignatelli, de Pau Baraldés Ribas, editat per l’Ajuntament de Centelles.
L’obra se centra en la figura de Manuel de Llanza i de Pignatelli, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (1858-1927), membre d’una nissaga carlina, amb fortes conviccions religioses, diputat per Vic el 1891 i senador per dret propi el 1893.
També s’hi destaca el seu paper dins la Solidaritat Catalana i la seva rellevància en el carlisme català fins al 1919.
Vinculació amb Centelles
Durant les seves estades al municipi, va mantenir relació amb els carlins locals i va impulsar diverses actuacions, com reformes al Palau dels Comtes, la donació de la font de la plaça Major i la construcció del panteó familiar al costat de l’església de Sant Martí de Centelles.
