Paula Rocosa emociona al Casino de Vic amb un concert que convida al record i a la introspecció

Paula Rocosa va oferir un concert delicat i intens

Foto: Organització.- La pianista Paula Rocosa va oferir aquest passat diumenge al vespre un concert delicat i intens a la sala modernista del Casino de Vic, dins la programació cultural que continua impulsant l’actual junta de l’entitat, encapçalada per Montse Ayats, que repeteix com a presidenta, juntament amb Toni Serrat i Carme Anfruns, i que compta amb les noves incorporacions de Montse Simón, Mónica Jofre, Màrius Gamisans, David Oliva, Noemí Morral, Gerard Bellpuig i Júlia Blay. El seu compromís amb l’activitat artística segueix reflectint-se en una oferta regular amb propostes de qualitat.

Amb un programa que reunia obres de Scarlatti, Debussy, Prokófiev i del compositor contemporani Marc Migó, Rocosa va construir un fil conductor que apel·lava tant a la memòria com a l’experiència emocional. L’auditori va respondre amb silenci atent i una llarga ovació final.

Després del concert, vaig conversar amb Paula Rocosa en una entrevista per Més Osona. Preguntada sobre els moments més especials de l’actuació, destacava que “els moments d’entrar a connectar amb el públic són els més emotius”, i subratllava la influència que té l’ambient a la sala: “Un públic agraït sempre influeix.”

Sobre la tria del programa, Rocosa explicava que li “agradava la idea de recrear per part dels compositors no directament el paisatge, sinó allò que recordes”, una proposta que defineix com íntima i evocadora: “El record sempre tendeixes a idealitzar-lo i el vincules amb una emoció o imatge de la teva infància. Penso que molts compositors fan aquest exercici i em sembla interessant reunir-ho en aquests concerts.”

Per a ella, la narrativa dins d’un recital és essencial: “Sempre és important que hi hagi un fil conductor. Trobo interessant que el públic no només pugui gaudir de la música, sinó també passejar-hi com dins d’un museu.” En aquest sentit, defensa la inclusió de compositors actuals: “És interessant introduir repertori contemporani, perquè aporta una mirada viva.”

Sobre el treball amb Marc Migó, del qual va interpretar obres al concert, destacava la complicitat artística: “Ha estat un procés de preparació molt més senzill perquè he pogut parlar amb ell directament. L’intercanvi d’impressions durant el procés compositiu fa més interessant el treball conjunt.”

Instal·lada actualment a Leipzig, on estudia un màster amb el professor Christian Pohl, Rocosa valorava l’experiència com a enriquidora: “Marxar penso que sempre és positiu. Per bé o per malament, és una experiència molt plena a nivell personal i també professional, perquè el conservatori de Leipzig té molt nivell.”

Amb formació també en dansa contemporània, explicava com aquesta disciplina ha influït la seva manera d’estar a l’escenari: “La dansa m’ha donat una vivència molt física de l’art. Hi ha una gesticularitat que em proporciona llibertat.”

Preguntada per què li agradaria que el públic s’endugués del concert, ho tenia clar: “Quedo contenta si cadascú ha pogut tenir un moment personal per deixar volar les emocions.”

Pel que fa als pròxims passos, Rocosa avança que “després del màster potser tornaré aquí”, tot i que ara té la mirada posada en el Festival Toca’m de Tortosa, on actuarà el 24 de maig a les 12 h amb el mateix programa.

Amb una maduresa artística cada cop més consolidada i una sensibilitat que connecta profundament amb el públic, Paula Rocosa es confirma com una de les intèrprets més singulars i expressives del jove pianisme català.