«Ser campaner és recuperar la veu del poble», l'Adrià Vila impulsa la recuperació dels tocs tradicionals de Tona
Entrevistem a l'Adrià Vila, campaner aficionat de Tona, després de completar un curs de 10 mesos per recuperar un patrimoni sonor que considera essencial per a la identitat dels pobles
Les campanes han marcat durant segles el ritme de la vida als pobles. Avisaven d'un incendi, anunciaven una festa, convocaven els veïns o acomiadaven els difunts. Avui, però, aquest llenguatge sonor s'ha anat perdent i en molts indrets ha quedat reduït als tocs automàtics de les hores. Amb la voluntat de recuperar aquest patrimoni, Adrià Vila, veí de Tona, ha completat un curs de campaner tradicional i ara treballa perquè els tocs manuals tornin a formar part de la vida del municipi.
Vila ha participat en una formació de 10 mesos que ha reunit persones de diversos punts de Catalunya, entre elles participants de Lleida, Tarragona, Osona o Mataró. Tots compartien un mateix interès: preservar un patrimoni cultural que, en molts casos, corre el risc de desaparèixer.
La formació es va desenvolupar principalment a Joanetes, on els alumnes combinaven sessions pràctiques al campanar de Sant Romà amb classes teòriques dedicades a la història, la documentació i la conservació del patrimoni campaner. “Hi havia persones que ja estaven vinculades a confraries de campaners, d'altres que havien descobert aquest món de petits o simplement perquè els havia despertat la curiositat“, explica.
Una afició que va néixer de petit
La passió de Vila per les campanes no és casual. Recorda que, quan sortia de l'escola, sempre les escoltava sonar i que, sense adonar-se'n, havien estat presents durant tota la seva vida. “Les campanes sempre m'havien perseguit tota la vida“, afirma.
El punt d'inflexió va arribar durant unes vacances a Os de Balaguer, un municipi conegut per la seva tradició campanera. La visita al Museu de les Campanes li va descobrir un món que desconeixia completament. “Allà ens van explicar que existia l'ofici de campaner i vaig descobrir aquest curs. Va ser quan vaig decidir aprofundir-hi.“
Molt més que aprendre a tocar campanes
El curs no es limitava a ensenyar tècniques de toc. Durant deu mesos els alumnes van aprendre les diferents formes tradicionals de tocar campanes a Catalunya, el manteniment dels campanars, la identificació de les campanes i la recuperació dels tocs històrics.
També es formaven en la documentació de les anomenades consuetes, els llibres que recullen quins tocs corresponen a cada celebració, així com en el calendari litúrgic i popular per entendre quan i per què es tocaven les campanes. “L'objectiu és que qualsevol campaner pugui tornar al seu poble i recuperar els tocs tradicionals amb criteri històric“, esmenta.
Un llenguatge propi per a cada poble
Una de les descobertes que més ha captivat Vila és la riquesa del llenguatge de les campanes. Cada municipi tenia els seus propis tocs, adaptats a les necessitats de la comunitat. Hi havia els tocs religiosos, com els de bateig, casament, difunts o l'Àngelus, però també molts altres de caràcter civil. “Hi havia el toc de foc, el de sometent o el de mal temps, que es feia perquè antigament es creia que el so de les campanes podia allunyar les tempestes.“
També existien tocs molt particulars. “En alguns pobles hi havia el toc del peix. Avisava que havia arribat el peix i, segons el nombre de batallades, la gent sabia quin preu tenia aquell dia.“ Aquesta diversitat feia que cada municipi tingués una identitat sonora pròpia. “El toc de bateig de Tona no és igual que el de Seva o qualsevol altre poble. Cada lloc tenia la seva manera de comunicar-se“, ressalta.
La diferència entre tocar manualment i fer-ho amb una màquina
Actualment, la majoria de les campanes funcionen amb mecanismes automàtics que accionen un martell o fan voltejar la campana. Tot i que això facilita el seu funcionament diari, Vila defensa que el toc manual és insubstituïble. “L'objectiu és recuperar el toc manual. És la part més maca.“ Explica que el toc tradicional català permet que la campana quedi “asseguda“, amb la boca orientada cap al cel, una tècnica que els mecanismes automàtics no poden reproduir.
A més, cada campaner imprimeix un ritme i una sensibilitat diferents. “Una màquina sempre toca exactament igual. Una persona dona una entonació pròpia que forma part de la tradició“, comenta. Per aquest motiu, considera que els tocs quotidians, com les hores, poden continuar automatitzats, però que les grans celebracions haurien de recuperar el toc manual.
Un patrimoni que necessita més protecció
Durant la formació també va descobrir alguns dels problemes que afecten aquest patrimoni. Una de les qüestions que més el va sorprendre és que moltes campanes catalanes van ser modificades després de la Guerra Civil amb peces importades d'Alemanya.
Segons explica, aquestes campanes tenen una construcció diferent i molts batalls instal·lats posteriorment no s'adaptaven a les campanes tradicionals catalanes, fet que ha provocat esquerdes i altres desperfectes. “Els campanars estan molt abandonats. Hi ha campanes dels segles XV i XVI que encara es conserven i continuen sent instruments vius“, explica.
Considera que encara falta molta sensibilització sobre el valor patrimonial dels campanars.
Recuperar els tocs de Tona
Actualment, Vila treballa amb dos joves més vinculats al municipi per recuperar progressivament els tocs tradicionals de Tona. Curiosament, es van conèixer gràcies al mossèn de la parròquia, que els va posar en contacte després que tots dos demanessin visitar les campanes. L'objectiu és començar recuperant alguns dels tocs en les principals festivitats del poble.
La primera demostració pública està prevista durant la Festa Major, abans del pregó, i la voluntat és ampliar progressivament aquestes actuacions sempre amb el suport de la parròquia i de l'Ajuntament. “No es tracta de tocar les campanes tot el dia, sinó de recuperar aquells tocs que formen part de les celebracions importants del poble“, explica.
“Les campanes són la veu del poble“
Per a Adrià Vila, ser campaner va molt més enllà d'aprendre una tècnica. “Ser campaner és recuperar la veu del poble“, comenta amb entusiasme. Creu que els pobles que encara mantenen viu aquest patrimoni tenen un tresor que sovint passa desapercebut. “Les campanes són el patrimoni sonor de cada poble. Si ens hi fixem, veurem que aquest és el so que ens representa i ens identifica“, explica.
Amb aquesta idea, espera que cada vegada més persones s'interessin per aquest patrimoni i que les futures generacions puguin continuar escoltant els tocs que, durant segles, han donat identitat als pobles catalans.
Per seguir l'activitat del grup i conèixer les iniciatives que impulsen per recuperar els tocs tradicionals de Tona, es pot consultar el perfil d'Instagram @campanersdetona.
