Trencant el silenci: Osona dignifica el dol gestacional i perinatal

Durant dècades, el dol per la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs o poc després del part ha estat un dol silenciat

Durant dècades, el dol per la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs o poc després del part ha estat un dol silenciat. Famílies senceres han patit, sovint sense el reconeixement ni l’acompanyament social ni institucional que reben altres tipus de pèrdua. Afortunadament, aquest escenari comença a canviar. Osona n’és un exemple clar amb dues iniciatives pioneres que busquen dignificar aquest dol i trencar el tabú que l’envolta.

Roda de Ter: memòria i comunitat al cor del poble

El 14 de maig de 2025, Roda de Ter va inaugurar un espai dedicat al dol gestacional, perinatal i neonatal. Situat davant de la capella del Sòl del Pont, aquest espai de memòria es troba dins un parc infantil que porta el nom de Matilde Bruguera, coneguda com la “Matilde Comadrona”, una llevadora que va assistir generacions de rodenques al llarg del segle XX.

Aquest projecte, impulsat per la Regidoria d’Acció Social amb el suport de Medi Ambient i Educació, és fruit d’un procés comunitari. L’Institut Miquel Martí i Pol va jugar un paper clau: els alumnes de 3r d’ESO van investigar figures femenines rellevants per triar el nom de l’espai. La seva participació va culminar en una votació oberta, en què més de 600 veïns i veïnes van votar.

L’espai, dissenyat amb sensibilitat, inclou una escultura amb un poema de Sara Tolosa, autora especialitzada en literatura sobre dol. La regidora Griselda Arrey ho va resumir així el dia de la inauguració: “Aquest lloc neix per trencar silencis, per legitimar el dol, per obrir un espai digne a la memòria i l’amor que no desapareix”.

Calldetenes: un reconeixement institucional necessari

Uns mesos abans, el gener de 2024, Calldetenes va aprovar per unanimitat una moció que marcaria un abans i un després. El ple municipal es va comprometre a crear un espai de dol al cementiri municipal, pensat per donar resposta a la necessitat de moltes famílies de tenir un lloc físic on recordar els seus fills i filles que no van arribar a néixer o van morir poc després.

Aquest espai forma part d’un projecte més ampli que preveu cerimònies commemoratives anuals, col·laboració amb associacions especialitzades en dol gestacional i accions de sensibilització adreçades a la població general i als professionals de la salut.

Amb aquest gest, Calldetenes es va convertir en el primer municipi d’Osona a reconèixer institucionalment la importància d’un dol massa sovint invisibilitzat.


Més enllà dels espais: una realitat sovint silenciada

Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre dones experimentarà una pèrdua gestacional o perinatal al llarg de la seva vida reproductiva. Tot i això, el dol gestacional i neonatal ha estat històricament tractat amb indiferència. Fins fa pocs anys, era habitual que als pares i mares se'ls digués frases com “ets jove, ja en tindràs un altre” o “encara no era una persona”, negant així el seu dret a patir, expressar i ritualitzar aquesta pèrdua.

A Catalunya, cada cop més institucions sanitàries i municipis comencen a actuar. El Consorci Hospitalari de Vic ha estat un dels impulsors de commemoracions del Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal, el 15 d’octubre. Aquestes iniciatives han ajudat a fer visibles les emocions de moltes famílies i a oferir-los canals d’expressió i suport psicològic.

El dol perinatal comporta, a més, reptes emocionals i socials específics. Sovint no hi ha fotos, no hi ha records tangibles, i això pot fer que el dol sigui considerat "menor". La creació d’espais com els de Roda de Ter o Calldetenes trenca amb aquesta lògica i ofereix llocs simbòlics on el dol es pot fer present, on es pot parlar, recordar i trobar consol.


Una comarca que obre camí

Amb els espais de dol de Roda de Ter i Calldetenes, Osona se suma a una xarxa creixent de municipis catalans que reconeixen la necessitat de cuidar el dol perinatal. Aquests projectes no només dignifiquen el passat de moltes famílies, sinó que projecten una mirada de futur més empàtica, més humana i més compromesa amb la salut emocional.

Són, en definitiva, espais petits amb un impacte immens. Llocs on cada arbre, cada pedra, cada paraula escrita és una forma de dir: “aquí també hi vas ser, i aquí encara ets”.