Un raid solidari pel Marroc amb un corsa del 93: l’aventura d’Ignasi Alba i Arnau Canut
Els joves estudiants d’Enginyera d’Automoció han començat aquest dissabte la travessa a Tànger
Recórrer més de 2.500 km pel Marroc amb cotxes de més de vint anys d’antiguitat, guiant-se només amb un roadbook i una brúixola i tot repartint material solidari als diferents poblats que travessen. Aquesta és l’aventura a la qual s’han sumat l’hostaletenc Ignasi Alba Dorca i el seu company andorrà Arnau Canut Cascalló. Es tracta d’una nova edició de la UniRaid, una aventura per a joves estudiants universitaris que ha arrencat aquest dissabte passat a Tànger i que culminarà el proper 15 de febrer.
Els dos joves estudiants del grau en Enginyera d’Automoció a l’EPSEM es van unir sota el nom Odyssey Raid Team (@odysseyraidteam), conscients que el viatge “serà una autèntica odissea i una aventura inoblidable”, descriu Dorca. La idea de participar en aquesta UniRaid va sorgir de l’andorrà, qui ja havia seguit edicions anteriors a través de les xarxes socials. Quan ho va proposar a l’Ignasi, aquest aviat s’hi va engrescar, i junts van arrencar aquesta aventura on el raid en si n’és només la recta final.
Un any de preparació prèvia
Durant més d’onze mesos, els joves s’han dedicat a preparar el cotxe, un Opel Corsa de l’any 1993, invertint “moltes hores” organitzant i planificant les tasques necessàries, comprant les peces i les eines adequades i treballant en tot allò que calia. La part més important d’aquesta preparació, expliquen, va ser la de la fabricació del protector del càrter. Des de l’organització de la UniRaid, es recomana protegir-lo especialment, ja que el pas per les dunes podria malmetre’l i es tracta d’un element fonamental del vehicle. “Per fer-ho, primer vam prendre les mesures necessàries, després van dissenyar el model en 3D segons les nostres necessitats, en vam fer els plànols i el vam enviar a fabricar. Un cop fet, només calia fer els forats per fixar-lo al vehicle i instal·lar-lo”, relaten.
Aconseguir finançament, un repte majúscul
Lluny de tota la part mecànica, reconeixen que el repte més gran al llarg d’aquest procés ha estat el de buscar patrocinadors. Asseguren que han “picat moltes portes” però que “no totes estan obertes”. Tot i això, diuen, és gratificant veure totes les empreses que han aconseguit que donin suport a l'equip, un patrocini fonamental per poder preparar el cotxe, fer el viatge i fer front al projecte de manera global. Sense ells, diuen, “no seria possible aquesta travessa”.
La “preparació” humana
Més enllà del cotxe, pilot i copilot també han hagut de fer una feina mental prèvia. Ara, diuen, són conscients que tot el que podien fer ja ho han fet, i que només queda “veure el resultat de tants mesos d’esforç i preparació”. Malgrat tot, no perden de vista que en un raid com aquest poden passar moltes coses que facin impossible acabar l’aventura. En aquest sentit, però, del que estan convençuts és que faran “tot el possible” per completar-la, i que “només pel fet de viure aquesta experiència, ja valdrà la pena”.
Després de tantes hores de dedicació, ara afronten l’aventura amb molta “il·lusió i confiança”, així com “una mica de nervis”, reconeixen. Els principals desafiaments per a ells se centren en la navegació amb el roadbook, ja que és una cosa nova per als dos, i les possibles avaries que puguin sorgir. Així i tot, posen en valor el procés de preparació del raid, que ja ha sigut una experiència que han gaudit d’allò més.
Una aventura solidària
Un dels pilars fonamentals de la UniRaid és la solidaritat. Per tal de complir amb aquest compromís, tots els equips han de portar un mínim de 40 kg de material solidari destinat a associacions, escoles o pobles ubicats en zones remotes del desert pel qual transcorre la travessa. L’Ignasi i l’Arnau han aconseguit entre 50 i 60 kg de material, que inclou roba, joguines i peluixos, així com material escolar. Durant l’itinerari, poden repartir 10 kg d’aquest material als poblats pels quals passin, mentre que la resta es distribuirà en un esdeveniment final al campament amb dues escoles del país.
La por com a motor per a continuar
Finalment, els joves animen a tothom a “llançar-se a viure experiències noves i enriquidores com aquesta”. “Sabem que al principi pot semblar complicat i aclaparador, perquè sovint no saps per on començar ni si seràs capaç d'aconseguir-ho, però a la vida, mai has de deixar de perseguir allò que t'apassiona i et motiva”, asseguren. En aquest sentit, diuen, cada repte és una oportunitat per “créixer, aprendre i superar límits”, per això la por, més que un obstacle, “ha de ser un impuls per seguir endavant”. “Amb determinació i dedicació, qualsevol projecte pot arribar a bon port, i l'experiència que en trauràs sempre valdrà la pena”, conclouen.
