Com podem superar la inseguretat?
En el meu dia a dia com a terapeuta observo molt patiment en les persones. Tendim a buscar el tresor de la felicitat fora de nosaltres, perquè creiem que la causa és externa i que tenir ens fa estar bé. Però la felicitat, el goig i a pau, són al nostre interior.
Viure des d’aquesta perspectiva errònia ens crea inseguretat, perquè mai sabem si el que fem ens perjudicarà en el que volem aconseguir. La nostra inseguretat i el patiment s’alimenta en el control, creure que no podem controlar les coses com ens agradaria. Pretenem controlar les situacions, les relacions i això ens crea un desgast emocional i d’energia i si no aconseguim l’objectiu, ens frustrem.
Comprendre que el canvi que desitgem està en un mateix, canvia la nostra realitat, el que només podem controlar és com un mateix viu cada situació de la seva vida. Les persones insegures no s’atreveixen a sortir de la seva zona de confort, que no vol dir de benestar. Sovint es justifiquen i no agafen les rendes de la seva vida, sempre abans d’actuar es pregunten què pensaran els altres del que facin.
La desconfiança i el dubte són la mare de la inseguretat, que a la vegada s’alia amb la culpa. La persona insegura es justifica constantment culpant a fora. Busquem l’elogi i les atencions dels altres, l’aprovació constant, sempre pendents del que pensen els altres, seguint la necessitat de satisfer a tothom, actuar d’aquesta forma condueix a patir ansietat i fins i tot depressió.
Hem estat condicionats per obeir i no estem acostumats a prendre decisions des del nostre interior, i així la nostra vida està condicionada per la por i la inseguretat. Sentim la necessitat que les coses siguin com volem, ens comparem amb els altres i ens sentim petits/es. En definitiva no vivim la nostra vida sinó la vida que volen els altres.
El primer pas per sentir-nos segurs/es, és reconèixer que no confiem en nosaltres mateixos, que sentim aquesta inseguretat. Començar a prendre decisions, sent sincer amb un mateix/a és el camí cap al benestar.
Si prenem una decisió i ens equivoquem el pitjor que pot passar és que aprenguem una gran lliçó de vida. Si confiem en la vida, sense rancor, acceptant que passi el que passi és el que necessitem per créixer i evolucionar ens alliberem de la por que ens envaeix i impedeix viure.
En el moment que entenem les circumstàncies com a mestres ens anem empoderant i allunyant de la inseguretat que tant ens fa patir.
Si et sents insegur/a i tens ganes d’empoderar-te i viure la teva vida a elsacullellpsicologa et podem ajudar.
Elsa Cullell Pérez - Terapeuta EFT - Tapping
Psicòloga col·legiada, Núm. 9469
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona
