Entitats d’Osona unides per impulsar accions per millorar la quantitat i qualitat d’aigua

Apunta’t a ccosona.cat/sequeraosona.

Redacció.- Són temps complexos els que ens toca viure en molts aspectes, i l’aigua s’afegeix a la llista. Però també la unió i l’enginy forma part de les possibles oportunitats i solucions al respecte. I igual que cada gota suma, cada persona i cada entitat també.

 

En quina situació ens trobem?

La sequera és un període de temps llarg en el qual un territori pateix una manca de pluges respecte del que és habitual i això comporta una deficiència en l’aigua disponible. Osona i Catalunya estem en aquesta situació des de fa molts mesos, el règim de pluges no ha sigut l’habitual des de fa uns anys i les reserves que ens va portar el temporal Glòria al gener del 2020 ja s’han esgotat.

A la gràfica que segueix es pot veure el nivell del riu Ter a Ripoll. Pintat en blau el nivell del riu en el que es consideren anys humits, anys normals de color gris, anys secs de color rosa i anys molts secs de color marró. La línia negre ens indica el cabal que va portar el riu a l’any 2023 i la línia verda els mesos de 2024, on veiem que estaríem una mica per sota d’aquest 2023 considerat ja com un any de sequera, i per sota de la franja marró considerada anys molts secs.

Al Lluçanès, l’abastament depèn dels Pous de Vilaseca i dels recursos de cada municipi. Aquí les reserves son el nivell de l’aqüífer que anem controlant i que també va donant senyals d’anar minvant en aquest període de sequera prolongada.

 

Què s’està fent per millorar la situació actual?

Fruit de la preocupació dels agents del territori que gestionen el dia a dia del Cicle de l’aigua, i amb la voluntat de treballar per la comarca, sorgeix la Taula de Recursos Hídrics de l’alt Ter, on diversos agents del territori treballen conjuntament amb un objectiu molt clar: la resiliència de la comarca front a aquest nou entorn climàtic que impacta de ple en un recurs bàsic com és l’aigua. És un punt de trobada per aportar noves línies de treball a curt i a llarg termini.

Formen part d’aquesta Taula de treball el Consell Comarcal d’Osona, Aigües d’Osona, Depuradores d’Osona, Consell Comarcal del Ripollès, Consorci del Ter, Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Universitat de Vic – Centre Beta – Centre de rius Mediterranis, Aigües de Vic, l’ACA i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Les tres principals línies de treball són la garantia de subministrament, la garantia de qualitat i l’eficiència. Dins la garantia de subministrament es treballa en la cerca de recursos alternatius: aigua regenerada, aigua subterrània en desús i noves instal·lacions d’emmagatzematge, ja sigui potabilitzada o del propi riu.

En la part de recuperació de recursos, s’han realitzat estudis hidrogeològics d’Osona i del Lluçanès. S’ha dut a terme un acurat mostreig i una determinació de paràmetres molt exhaustiva de l’aigua del riu Gurri (on aboca la depuradora de Vic) per valorar la possibilitat de recuperar aquesta aigua.

En la part de garantia de qualitat, s’està treballant en la bioremediació i tractaments de la sortida d’algunes depuradores per millorar la qualitat dels abocaments al rius tenint en compte que el cabal circulant és inferior i l’impacte de l’abocament de la depuradora pot ser diferent.

Si vols conèixer de primera mà la gestió del cicle de l’aigua a Osona, saber d’on prové l’aigua del teu municipi, i quin procés rep l’aigua abans d’arribar a la xarxa, entre d’altres, apunta’t  a ccosona.cat/sequeraosona.