420 anys de l'Aplec dels Ous de Balenyà
Amb un sorteig popular de pernils, llonganisses, fuets, coques i ous i més de set-centes persones
Amb un sorteig popular de pernils, llonganisses, fuets, coques i ous i més de set-centes persones
(Text i fotos: Toni Carrasco).- El més popular i antic, probablement documentat, Aplec dels Ous de la nostra comarca, als Hostalets de Balenyà es va tornar a celebrar aquest dilluns de Pasqua a la plaça Bosch i Jover.
Des del 1598 de forma ininterrompuda el sorteig d'ous, coques, fuets, llonganisses i pernils ha estat una tradició arrelada entre els hostaletencs. Només els anys de la guerra civil no es va poder celebrar.
El cronista local i historiador local Josep Tió, la defineix com "la joia de la corona del poble". L'Aplec i el sorteig es complementen amb una audició de sardanes, enguany a càrrec dels Lluïsos de Taradell.
El sorteig consisteix, de forma artesanal i molt tradicional, amb un bingo domèstic del qual es treuen les cinc boles de cada sèrie. En total es reparteixen quaranta sèries de cent números, a un preu unitari d'un euro. I el total de premis repartits són: 70 coques, 160 llonganisses, 130 fuets, 53 dotzenes d'ous i 40 pernils. Tots els productes que es sortegen són elaborats per artesans del mateix poble.
La festa està organitzada per la parròquia de Sant Fruitós amb la col·laboració de l'Ajuntament. Aquest 2018 hi han estat presents a l'aplec, al sorteig i a l'audició de sardanes més de set-centes persones, en bona part provinents també dels pobles veïns.
Antigament es feia a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, l'actual església de la Mare de Déu de l'Ajuda. I des del 1947 ja sempre s'ha fet al nucli nou, davant de l'església com actualment. Del 1927 al 1947 per tant es portaven a terme dos Aplecs dels Ous als Hostalets, un al matí de diumenge a l'Ajuda i un altre el dilluns de Pasqua als Hostalets, com ara.
Enguany ha fet 420 anys que se celebra i el sistema de fer el sorteig, amb un bingo casolà de boles, ha anat evolucionant dins una manera més tradicional de joc d'atzar. Antigament s'havien emprat altres estris de l'època com les cartes, les tires o la virolla.
Concretament la virolla va ser un dels recursos de joc d'atzar més original i el més antic. Era una ruleta tradicional muntada sobre un cos de fusta i una fletxa que voltava en la direcció de les agulles del rellotge, la taula estava dividida en dos dibuixos amb la figura d'una dama i d'un home. Es guanyava quan la fletxa es parava a sobre de la dama i per jugar-hi s'utilitzaven xapes o cartolines.
