Albert Vidal baixa sense por a l’Inferno de Dante
En una performance al pàrquing del teatre Atlàntida
Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Un centenar de privilegiats van poder experimentar en pròpia pell i esperit l’estrena mundial de la darrera performance del sempre inclassificable vidranès, Albert Vidal. El lloc escollit, tan inusual com el mateix artista, fou la planta -2 del pàrquing del teatre Atlàntida de Vic.
El muntatge senzill, efectiu, profund, encertat i amb una il·luminació en penombra de tons vermells que veritablement ens portava als inferns, a l’Inferno de La Divina Comèdia de Dante.
Va recitar de memòria els tres primers cants de l’Inferno
Vidal va escollir els tres primers cants de l’Inferno i els va recitar de memòria com en els millors temps dels rapsodes toscans contemporanis de Dante. Un espectacle diferent on l’actor i rapsode, en dialecte toscà de l’any 1300, ens va emocionar i colpejar l’esperit amb els 400 versos decasíl·labs encadenats en tercets. Uns versos que representen l’odissea del protagonista fins al cor de la tenebra i de l’inframón acompanyat pel poeta Virgili.
A l’autor li recorda l’alqúima de transformació dels catalans
Al polifacètic artista, Inferno, li recorda l’actual alquímia de transformació i purificació col·lectiva dels catalans, que per la seva intuïció han demostrat i demostren que “com a país funciona molt bé quan evoluciona col·lectivament i no pas individualment”.
A la performance es van poder sentir músiques del disc dels cants tel·lúrics El despertar de la serpent de Xavier Jaumot així com cants tel·lúrics dels presoners del Penitenciari de Baganuur a l’Estepa Mongola.
73 anys en plena forma
Als seus 73 anys Vidal va demostrar, una vegada més, que està en plena forma i va entusiasmar a un públic predisposat i entregat que, en molts casos ha seguit la seva trajectòria i el seu treball. Un treball creatiu, com sempre, avançat 30 anys al seu temps. I al qual l’any passat li van atorgar un dels Premis Nacionals de Cultura per la seva activa, diversa i rica trajectòria teatral.
Sempre a l’avantguarda l’artista va oferir el millor d’ell amb sinceritat, honestedat i fent una acurada simbiosi de tot el seu coneixement dels càntics tradicionals apresos arreu del món, des de Mongòlia fins a la Toscana més italiana passant per Bali, Níger, Japó o l’Índia.
Qui és Albert Vidal?
Nascut al carrer Muntaner de Barcelona però vinculat a Osona i concretament a Vic i Vidrà des dels seus inicis, Albert Vidal, sempre ha mostrat aquesta innovació dins el teatre més tradicional i convencional. Des de representar el seu enterrament a la casa Masferrer fins a fer de guru, home urbà o venedor de gelats i sempre sorprenent per la seva originalitat i diferencia respecte a la resta dels seus contemporanis del món del teatre.
Un artista antropològic i polièdric, rondallaire, transformista, actor, escenògraf, fotògraf, músic, còmic, dansaire, clown, inclassificable, guru oriental, príncep tel·lúric, provocador, lliure, amant del cinema mut, un extraordinari mim, expressiu en excés, innocent, irònic, sense gens d’interès per l’autoestima, a vegades estrambòtic, naïf, onomatopeic, sempre al límit i prop de l’abisme, anti-tècnic, innocent, sàtir, nòmada, sedentari temporal, fabulador, terapèutic, espiritual, metafosfòric, seguidor de la dansa japonesa but, cercador d’horitzons impensables, bufo, crític, reflexiu, virtuós, lliure, improvisador, xaman, cercador del buit còsmic i el no-res, pensador, visionari, ideòleg, investigador incansable, cercador d’altres cultures/estils i tècniques, carismàtic, enigmàtic, magnètic, un no líder, inquietant, lúcid i sempre un autèntic mestre del temps i el gest.
