Bruno Oro fa riure, però també fa pensar
Divendres passat va presentar ‘Immortal’ a La Canal de Tona, dins de la iniciativa Teatrets d’Osona
Divendres passat va presentar ‘Immortal’ a La Canal de Tona, dins de la iniciativa Teatrets d’Osona
Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Conegut per la seva participació a Polònia i al Cracòvia de TV3 amb personatges com Artur Mas, Àngel Acebes o Cristiano Ronaldo, Bruno Oro va presentar a la comarca el passat divendres el seu nou muntatge, Immortal. La sala La Canal de Tona es va omplir de gom a gom, divendres passat, per gaudir d’un Bruno Oro que interpreta fins a trenta personatges diferents davant el discurs de l’eternitat de la vida. L’actor de Cadaqués va reflexionar sobre els clarobscurs de la vida sense límit temporal.
Bruno Oro interpreta fins a 30 personatges diferents
Aquest treball, estrenat al setembre de l’any passat al barceloní Club Capitol, vol indagar sobre les diferents formes d’enfrontar una vida eterna. Pels seus autors, Marc Angelet i Alejo Levis, es tracta d’una comèdia futurista ambientada en la Barcelona, de ni més ni menys, l’any 2319.
Messi, mil anys fent gols; un fill que fa tres-cents anys que viu amb el pare...
A I’obra vam poder veure un Bruno Oro en la seva salsa tot intentant demostrar com és el canvi de paradigma vital d’algú que sap que no morirà mai. Per Oro, Immortal, és per sobre de tot una forma de fugir de la comèdia fàcil perquè fent-la pugui reflexionar sobre el fet de morir-se, de no emmalaltir mai, de com afecta les relacions, de la superficialitat dels nostres pensaments. Amb un recull d’escenes quotidianes vam poder gaudir de com era la vida d’un publicista al Vaticà intentant tornar a fer creure en el paradís, fins a un futbolista que vol acabar amb Messi perquè porta ja mil anys fent gols, tot passant per un pare que està fart que el seu fil porti vivint amb ell ni més ni menys que tres-cents anys.
Per Oro “la mort és el personatge més entranyable tot i el que representa, té un discurs coherent il·lògic, tot i que a la vegada és patètica i purament grotesca”. I insisteix “no volem viure la representació d’aquesta obra com si fos una rutina de tres-cents anys interpretant la mateixa obra, no volíem que fos un espectacle fet purament de gags, sinó que pogués tenir una certa continuïtat”.Amb aquesta obra Tona tanca el cicle del primer semestre d’aquest any del projecte Teatrets d’Osona que es programa conjuntament amb Roda de Ter i Sant Hipòlit de Voltregà.
