Càpsula, el mapa que ajuda Osona a triar futur
Dotze edicions orientant decisions educatives i professionals: unes jornades que són també projecte universal, equitatiu i viu tot l’any
A Osona, el moment de decidir què fer després de l’ESO fa temps que va deixar de ser un simple encreuament de camins. itineraris que es multipliquen, portes que s’obren i es tanquen segons notes, places, beques, calendari, recursos familiars i, sobretot, informació. En aquest paisatge, Càpsula s’ha consolidat com una mena de brúixola comarcal. No és només una fira ni un parell de dies d’estands; és una resposta organitzada a una idea molt concreta: que l’orientació acadèmica i professional no pot dependre de l’atzar ni del “ja t’espavilaràs”, perquè d’això, sovint, en surt desmotivació i abandonament.
El projecte neix, precisament, d’aquesta “manca d’orientació de forma conjunta” i es defineix com unes jornades d’orientació acadèmica i professional que combinen una fira principal amb xerrades i punts d’orientació personalitzada. Tot plegat, sota el lideratge del Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona i amb la implicació dels Punts d’Informació Juvenil de la comarca, que participen en el disseny, el desenvolupament i la difusió del projecte.
Aquesta arquitectura de xarxa —comarca i municipis remant en la mateixa direcció— no és accidental: Càpsula es concep com un “projecte integral” i “transversal”, pensat per donar resposta global, contemplant diversitats de temps i espais i implicant joves, famílies i agents educatius, laborals i socials. Però hi ha un altre element que explica per què la iniciativa ha arrelat: el seu relat de valors. El document marc parla explícitament d’un projecte “universal”, accessible per a tothom, i “equitatiu”, orientat a generar igualtat d’oportunitats, especialment per a joves en contextos desfavorits. Dit d’una altra manera: no es tracta només d’oferir opcions, sinó de reduir desigualtats en el dret a conèixer-les i a triar-les.
Càpsula parteix d’una lectura realista del present. D’una banda, el mercat de treball canvia de pressa i la demanda de competències es mou; de l’altra, l’oferta formativa és diversa i fragmentada. El resultat és que la presa de decisions esdevé “difícil i complexa”. A això s’hi afegeix un problema menys visible però molt quotidià: molts adolescents no tenen prou informació fiable i imparcial sobre opcions formatives, ni sobre com accedir-hi —beques, finançament, vies d’entrada—, i aquest buit pot desembocar en desmotivació i, en alguns casos, abandonament. La proposta de Càpsula, en el fons, és posar llum i context on sovint només hi ha soroll, pressa i opinions contradictòries.
Jornades Càpsula
La fira és el cor del projecte: un espai on es presenta l’oferta postobligatòria de la comarca —Formació Professional, batxillerat, PFI i programes d’oferta alternativa— i, progressivament, també universitats. Però Càpsula no s’esgota entre quatre parets. El model incorpora punts d’orientació personalitzada, també descentralitzats fora dels dies de fira, i xerrades que poden fer-se en altres moments i municipis. La metodologia, a més, assumeix una idea que sembla menor fins que tens un imprevist a última hora: existeix fins i tot un “grup de crisi” de professionals per generar alternatives davant contratemps. I com que tot projecte que vol durar necessita escoltar-se, Càpsula posa l’avaluació al centre: es fan valoracions amb joves, professionals, de la web, de les xerrades… amb l’objectiu explícit de millorar “edició rere edició”.
La pandèmia va accelerar una transformació que ha acabat sent estructural. La web de Càpsula es va crear en els anys de covid per poder fer les jornades en línia, però avui funciona com a eina de consulta permanent: hi ha informació de l’oferta formativa, materials d’orientació i xerrades, i es manté activa tot l’any. Aquest “tot l’any” és més que un eslògan: és una manera d’entendre que la decisió postobligatòria no es resol en una tarda, i que famílies i professionals necessiten recursos quan arriben els dubtes, no només quan obre la fira.
Si mirem el retrovisor, les xifres i les novetats expliquen també l’evolució del projecte. El 2024, en la desena edició, el recinte firal El Sucre de Vic va acollir al matí uns 2.700 joves i, al conjunt, més de 3.000 assistents; va ser també l’any en què es va fer una aposta clara per incorporar universitats catalanes, ampliant el ventall per a alumnes que ja són a batxillerat o cicles. Aquell mateix any es va reforçar l’espai “en obert”, destinat a famílies, professionals i joves, amb xerrades adaptades i la mateixa informació que rep l’alumnat que visita la fira en horari lectiu.
El 2025, l’onzena edició va tornar a posar de manifest la magnitud logística i social de Càpsula: 2.700 alumnes hi van passar en dos dies, amb més de 30 estands repartits entre FP, batxillerat, universitats i altres opcions, i amb un estand d’acompanyament socioemocional pensat per allò que sovint queda fora dels tríptics: la pressió, els dubtes i les inquietuds quan s’ha de triar. La tarda oberta al públic va reunir uns 200 visitants, entre famílies, joves i professionals, que van accedir a xerrades i orientació encara més personalitzada. En unes declaracions a la premsa, la consellera delegada de Joventut, Elisabet Contreras, sintetitzava l’esperit de les jornades: acompanyar nois i noies en un moment “crucial” i oferir ajudes perquè puguin prendre una decisió.
12a edició
I ara, el calendari ja marca la dotzena edició. Càpsula 2026 se celebrarà els dies 24 i 25 de febrer al recinte firal El Sucre de Vic, un espai que té història pròpia: l’antiga fàbrica de sucre de la ciutat, construïda el 1892, avui reconvertida en equipament firal i una de les grans peces d’arquitectura industrial vigatana. L’organització preveu que més de 2.500 joves de diversos centres educatius hi participin, amb activitats especials al matí adreçades a alumnat de 4t d’ESO, PFI, programes de noves oportunitats i oferta alternativa, i mantenint l’aposta per convocar també alumnat de cicles formatius i batxillerat per arribar a més col·lectius que necessiten orientació.
La tarda del 24 de febrer, de 16 a 19 h, Càpsula obrirà portes al públic general sense necessitat d’inscripció prèvia. És una franja que, any rere any, actua com a pont entre l’escola i la casa: famílies que volen entendre itineraris, joves que busquen confirmar intuïcions, professionals que necessiten eines per orientar millor. Durant aquestes hores hi haurà xerrades, estands d’informació sobre estudis postobligatoris i punts d’orientació acadèmica personalitzada, amb presència també d’universitats catalanes per ampliar opcions i mirades.
Per als centres educatius i programes que hi participen en horari lectiu, l’organització detalla franges de visita el 24 o 25 al matí, de 9 a 11 h o d’11 a 13 h, i també la possibilitat d’assistir-hi la tarda del 24. Es remarca la voluntat que siguin unes jornades “inclusives i accessibles per a tothom”. Aquest èmfasi no és retòric: lliga directament amb aquella idea de projecte universal i equitatiu que apareix en el document base i que, en la pràctica, es tradueix en accessos, materials, suport i orientació en diferents formats.
Una de les imatges més potents de Càpsula —i una de les menys institucionals— és la de la gent jove explicant a altres joves què va fer, què li va sortir bé i què hauria volgut saber abans. De fet, de cara al 2026 s’ha fet una crida perquè joves d’Osona i el Lluçanès participin compartint la seva trajectòria educativa o professional en dues sessions previstes (9.30 h i 11.30 h), amb una compensació en forma de targeta de comerç local. És una manera d’aterrar l’orientació a la realitat: convertir el “què estudiaré?” en una conversa entre iguals, amb vivències, girs, dubtes i sorpreses, allò que difícilment cap fulletó pot explicar.
Així, Càpsula arriba al 2026 amb una fórmula que ha anat madurant: presencial quan cal posar cares, comparar opcions i fer preguntes a peu d’estand; digital quan cal tornar a mirar informació amb calma, recuperar una xerrada o trobar recursos en el moment just. I, sobretot, amb una convicció de fons: que orientar no és dir a algú què ha de fer, sinó ajudar-lo a entendre què pot fer, què li encaixa i quines passes ha de seguir per arribar-hi. En un món canviant, aquesta pot ser la diferència entre una tria informada i una decisió a cegues.













