David Fernàndez presenta ‘August Gil Matamala’
La Biblioteca Dos Rius de Torelló es va omplir a vessar
La Biblioteca Dos Rius de Torelló es va omplir a vessar
(Text i fotos: Toni Carrasco).- El resultat del treball col·lectiu entre d’altres de David Fernández i Anna Gabriel sobre August Gil Matamala es va fer públic dissabte passat al punt del migdia, a la biblioteca Dos Rius de Torelló, amb la presentació del llibre que li dona nom. Per motius a bastament coneguts Gabriel no va poder ser-hi present i la va substituir Julià de Jòdar.
El llibre ‘August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra’ es va començar a gestar el maig del 2010 i s’ha anat elaborant durant vint-i-vuit mesos de trobades i entrevistes.
Gil Matamala, un advocat amb 50 anys de toga ha defensat tota la vida les llibertats i els drets dels treballadors. El llibre explica les resistències de la gent d’aquest país entre el 1934 i el 2017. Fernàndez va aprofitar la presentació per parlar del moment polític actual on va insistir en el fet que tot i que per part dels polítics d’aquí no s’ha fet tot bé, cal ser valent i implementar la república com sigui. També va fer esment que agradi o no a alguns, ara ja sempre hi haurà un abans i un després de l’1 d’octubre on la ciutadania va agafar el poder i sap que el té.
Per Julià de Jodar uns governants que només utilitzen la força, la violència i els jutges per guanyar, són uns governants dèbils, Cal, va dir, desestabilitzar contundentment al govern central, perquè encara que mostri fortaleses està ple de debilitats evidents.
Un llibre sobre els somnis, els bons i els dolents que solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia.
Una veu resistent –crítica i sòlida, discreta i perseverant– sota qualsevol circumstància: primer, contra la negra nit del franquisme; després, contra les renúncies i frustracions que van originar el règim del 1978; avui, contra les desigualtats globalitzades del segle XXI.
