El 95 % dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears parlen bé el castellà, i només el 65,1 % parlen bé el català

L’InformeCAT 2023 revela que, malgrat els resultats electorals, una àmplia majoria vol que els funcionaris de l’Estat hagin de saber català

L’InformeCAT 2023 revela que, malgrat els resultats electorals, una àmplia majoria vol que els funcionaris de l’Estat hagin de saber català: ho defensen el 67,6% dels habitants de les Illes, i el 81,8 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià

---

Redacció.- El 95,0 % dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1 %, que parlen bé el català. És una de les dades més destacades de la dotzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.

Aquesta dada està treballada a partir de l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i l’Habitatge de l’Institut Nacional d’Estadística del 2021 i permet comparar el coneixement de totes dues llengües als tres grans territoris catalanoparlants sota jurisdicció espanyola. Que l’enquesta s’hagi fet amb unes mateixes preguntes i criteris en fa comparables els resultats.

 

A Catalunya el 75% dels enquestats diu expressar-se bé en català

Si es desglossa l’enquesta, es pot veure que Catalunya és el territori amb un percentatge més elevat de persones que diuen que s’expressen bé en català (el 75,0 %), seguit de les illes Balears (el 59,5 %) i del País Valencià (el 51,6 %). Tanmateix, en cadascun dels tres grans territoris catalanoparlants, el percentatge de persones que diuen que parlen bé el castellà supera el d’aquells que diuen que parlen bé el català. En el cas de Catalunya, el 95,3 % dels habitants afirmen que parlen bé el castellà; al País Valencià, ho diuen el 94,7 %, i a les illes Balears, el 94,1 %. Cal tenir en compte que, a l’hora de respondre, els enquestats només tenien tres opcions: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bé”. Es tracta d’una pregunta que mesura la capacitat d’expressar-se amb fluïdesa i no pas la qualitat formal de la llengua parlada.

Aquest decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes s’explica per dos factors: per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà. Pel que fa a la imposició legal del castellà, el fet que la Constitució espanyola i la legislació que regula l’accés a la ciutadania facin obligatori el coneixement del castellà, i que moltes lleis obliguin a fer-lo servir en tota mena d’àmbits i tràmits contribueix a augmentar la percepció d’utilitat del castellà i tendeix a fer redundant el català.

En relació amb la tendència dels catalanoparlants a canviar al castellà, es tracta d’un hàbit que redueix les possibilitats que tenen els nouvinguts de sentir la llengua i d’arribar-la a dominar. L’ocultació de la llengua dificulta que les persones nouvingudes entrin en contacte amb el català, i, en conseqüència, fa més difícil que aquestes persones puguin expressar-se en català i, per tant, que acabin fent un ús habitual de la llengua.

Per a Plataforma per la Llengua, aquest decalatge és preocupant, perquè més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment. A més, com en un cercle viciós, com menys parlants habituals de català que hi hagi, menys espais d’ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística.

 

50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet

A, l’InformeCAT 2023 també recull dades com les següents:

El català és la llengua habitual de només el 5,1 % dels joves de Nou Barris i no arriba al 50,0 % a cap dels districtes de Barcelona.

Més de 600 pel·lícules i sèries en català s’han incorporat en pocs mesos a les principals plataformes audiovisuals d’Internet.

A Andorra, només el 24,0 % dels habitants parlen en català als grans magatzems, però en canvi, amb els bancs, les assegurances i les gestories, ho fan el 74,0 %.

Només l’1,8 % dels alumnes nord-catalans poden fer immersió lingüística en català.

Els jutjats de Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3 % de les peticions que demanen la documentació en català.

Gairebé el 45,0 % dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer cerques a Google o YouTube.

L’InformeCAT 2023 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.