El diumenge Sis d’Octubre farà 90 anys d’aquesta fotografia

Per aquest i altres motius, la Fundació Reeixida ha engegat aquest any 2024 la commemoració dels 90 anys dels Fets del Sis d’Octubre de 1934

Fundació Reeixida.- Octubre de 1934, el president Lluís Companys proclama, des del balcó del Palau de la Generalitat, “l’Estat Català de la República Federal espanyola”. A partir d’aquesta gesta, conflueixen un mínim de tres estratègies diferenciades darrere un mateix acte insurreccional:

Per una banda, l’estratègia del president i la pràctica totalitat del seu govern per defensar les institucions autonòmiques i recuperar el biaix progressista del període republicà inicial, com un altre 14 d’abril de 1931 on la força de la gent al carrer seria suficient per a acomplir els seus objectius.

Un aixecament nacional armat per part de les forces separatistes, sota el lideratge del conseller de Governació, Josep Dencàs, per a fer realitat la República Catalana independent, rebaixada a simple govern estatutari el 17 d’abril de 1931.

I una revolta dels rabassaires i el moviment obrer industrial per defensar els guanys aconseguits durant el període republicà anterior i, fins i tot, anar més enllà en el terreny de la revolució social.

Arran d’aquesta avinentesa, la Fundació Reeixida vol recordar els seus protagonistes –públics i anònims–, i explicar amb profunditat què fou aquell aixecament nacional i popular. Un dels llocs ideals és Vic, perquè és una de les poblacions on s’hissa l’estelada aquell dia (com demostra la fotografia) i perquè gràcies a diversos estudis tenim els noms dels 32 represaliats de la comarca, comptabilitzant-se, dos mesos després, 3.400 presos polítics arreu del país.

El govern de la Generalitat va quedar intervingut per l'autoritat militar, es va suspendre el règim autonòmic català indefinidament, sostraient-li les competències d'ordre públic, justícia i ensenyament. 129 ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts, nomenant interinament per substituir-los diversos regidors locals de dretes. 150 persones, entre professorat i personal administratiu, són destituïdes de la Universitat.

El president de la Generalitat, Lluís Companys, i els membres del seu govern, a excepció de Josep Dencàs, que marxà a l’exili i fou sotmès a un procés d’extradició que la judicatura francesa tirà enrere, foren jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que els va condemnar a 30 anys de presó i engarjolar als penals de Cartagena i de Santa María.

Es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat. L’edifici que ocupava el Parlament va esdevenir caserna militar. Es dissolgué el patronat de la Universitat Autònoma. Es prohibiren les activitats de partits, sindicats i associacions catalanistes i d'esquerres; i es tancaren els seus locals i les seves publicacions foren interdites. La Llei de Contractes de Conreu, un dels punts principals de fricció amb el govern central que provocà l’aixecament, fou derogada, i es van produir fins a 1.400 judicis contra rabassers i parcers per desnonar-los de les terres.

Josep Dencàs i Puigdollers

També és Vic on nasqué Josep Dencàs i Puigdollers, qui fou l’encarregat pel Govern d’organitzar aquest aixecament. Va néixer el 19 de març de 1900 a la plaça de la Mercè, 1. El seu pare regentava una farmàcia al número 5 del carrer de la Ramada. Al cap de cinc anys, el seu pare va adquirir una farmàcia al carrer gran de Sant Andreu del Palomar, de Barcelona. El contacte amb Vic, però, prosseguí, i així li recordaren l’any 1933, quan era conseller de la Generalitat en una visita seva a la ciutat.

Dencàs volia crear una xarxa pública d’hospitals a Catalunya, i la capital d’Osona havia de ser una de les pioneres. L’aliança de Dencàs amb el doctor Joaquim Salarich i Torrents (fill de Vic també), topava amb l’oposició del catolicisme tradicional i tot el front de dretes de la ciutat. El seu punt de vista públic, que ofegava la caritat privada, que durant anys havia sostingut l’assistència sanitària, topaven; la modernitat, contra la vellesa.

Aquest Dencàs, conegut per la seva tasca social a Sant Andreu del Palomar, on fundà el 1926 la Clínica Sant Jordi. Que amb l’arribada de la República, fou diputat a les Corts Republicanes i del Parlament del Principat, i de la ponència encarregada d’enllestir l’avantprojecte d’Estatut de Núria el 1931. Conseller de Sanitat i Assistència Social del govern de la Generalitat, fou el principal responsable de posar els fonaments d’aquesta àrea cabdal en el desenvolupament de la Catalunya autònoma, entre 1933 i 1934.

Responsable de l’acció dels escamots enfrontats a la FAI. Nomenat conseller de Governació de manera interina el juny de 1934, fou l’encarregat de preparar, sota la responsabilitat màxima del president de la Generalitat, l’aixecament armat no reeixit del 6 d’octubre de 1934. Com a conseqüència, marxà a l’exili, a diferència de la resta de membres del govern, amb Companys al capdavant, que es lliuraren a les autoritats militars.

Considerat pel seu mateix partit com el principal responsable d’aquest fracàs, el maig de 1936 esdevingué el líder indiscutible de l’Estat Català separatista reunificat en les seves diverses branques.

Després d’enfrontar-se al carrer a l’aixecament franquista el 19 de juliol de 1936, setmanes després, perseguit per la FAI, hagué de fugir en un vaixell que el portà a Itàlia, on fou empresonat. Fugit a l’Estat francès, col·laborà amb la resistència i, després del final de la Segona Guerra Mundial el 1949, es traslladà amb la seva família a Tànger, on prosseguí la seva tasca assistencial com a metge fins al seu traspàs el 1966.

Acte d’homenatge el 28 de novembre

Doncs 90 anys després, el més normal seria que aquell dia l’estelada tornes a hissar-se al Consistori Municipal; que aquest vigatà il·lustre tingués alguna placa allà on va néixer, i que la ciutat fes un homenatge a tots els involucrats en aquells fets.

Per aquests i tants motius, han unit forces Òmnium Osona Lluçanès, l’ANC de Vic, el Consell per la República de Vic, la fundació Reeixida i l’Ajuntament de la ciutat, per organitzar un acte obert a tothom en memòria de tots aquests herois. Serà el dijous 28 de novembre a la Sala U d’octubre de la Biblioteca Pilarin Bayés. Comptarà amb la presència de la neta del Conseller Dencàs i de l’Historiador i Doctor en Ciències polítiques Fermí Rubiralta, a més de totes les entitats adherides.