Els rius i rieres d’Osona comencen a millorar
L’estudi que fa anualment el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC constata que amb les pluges de l’any passat hi ha hagut una millora de la majoria dels valors fisicoquímics
La qualitat ecològica dels rius i rieres d’Osona i el Lluçanès ha experimentat una millora durant el 2025 després de diversos anys de retrocés. Segons la memòria anual del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, l’augment del cabal derivat de les pluges de primavera i estiu ha estat clau per revertir la tendència negativa causada per la sequera prolongada dels últims anys.
Les pluges del 2025 milloren la qualitat ecològica dels cursos fluvials
La memòria Estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona i el Lluçanès, elaborada anualment des del 2002 pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), constata que el 2025 ha representat un punt d’inflexió en la qualitat dels rius i rieres de les dues comarques després de quatre anys marcats per una sequera extrema i perllongada a Catalunya.
Durant l’any 2025 es van analitzar 37 trams fluvials, 22 més que l’any anterior a la primavera per encàrrec de Depuradores d’Osona SL i del Consell Comarcal d’Osona. D’aquests:
- 9 trams presentaven qualitats ecològiques bones o molt bones
- 4 trams registraven qualitats molt dolentes
- La resta mostraven qualitats mediocres o intermèdies
Dels trams estudiats, 29 corresponen a la conca del riu Ter.
Segons l’anàlisi biològica basada en macroinvertebrats aquàtics, indicadors clau de qualitat de l’aigua, la situació s’ha mantingut estable o ha millorat en la majoria de punts mostrejats. Destaquen especialment les millores als rius:
- Gurri
- Meder
- Rimentol
que han passat de categories molt dolentes a nivells mediocres o intermedis. També el riu Ter ha evolucionat d’una qualitat biològica mediocre a nivells intermedis o bons.
Pel que fa als paràmetres fisicoquímics, com la conductivitat elèctrica, l’oxigen dissolt o els compostos de nitrogen i fòsfor, els resultats mostren una millora generalitzada, especialment en els nivells d’oxigen dissolt en gairebé tots els trams mostrejats. En el cas de l’amoni i els nitrits, els valors també han millorat respecte al 2024.
La qualitat del bosc de ribera es manté estable amb categories entre intermèdies i bones, tot i que en rius de menor magnitud com el Gurri, el Meder i el Rimentol encara presenta nivells moderats o baixos. Segons el coordinador del CERM, Marc Ordeix, cal esperar que les restauracions associades al projecte Riberes de Vic contribueixin a millorar progressivament la qualitat del bosc de ribera al tram urbà del Meder.
Mostres agafades al riu Ter durant un dels mostrejos, l'any passat. Foto: CERM
Mesures necessàries per consolidar la millora i valor de la sèrie històrica
Malgrat la millora detectada, la memòria del 2025 assenyala que encara cal impulsar actuacions per reforçar la qualitat fisicoquímica i biològica dels cursos fluvials. Entre les principals mesures proposades destaquen:
- La revisió dels abocaments d’aigua sense tractar
- L’actualització dels estàndards de qualitat d’algunes estacions depuradores
- La revisió de l’aplicació d’adobs agrícoles als camps
- La millora de l’amplada i l’estructura dels boscos de ribera
L’estudi també posa en valor les anomenades solucions basades en la natura, com les aplicades als projectes Riberes del Ter i Riberes de Vic, considerades iniciatives exemplars per millorar la qualitat morfològica, fisicoquímica i biològica dels rius i rieres.
Segons la tècnica del CERM Núria Sellarès, els resultats tornen a evidenciar la importància de disposar d’una sèrie històrica continuada de dades, imprescindible per gestionar correctament els recursos hídrics d’Osona i el Lluçanès i preservar-ne la biodiversitat.
La memòria del 2025 recull els mostreigs realitzats durant la primavera i l’estiu i s’emmarca en una sèrie de seguiment iniciada l’any 2002 amb el suport dels ajuntaments de Vic i Manlleu, així com la col·laboració de Depuradores d’Osona SL, Liquats Vegetals SA, Aigües de Vic SA, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
