Exhibició d’agilitat canina a Sant Julià de Vilatorta
Formava part de les proves per la Copa Catalunya d’enguany
Formava part de les proves per la Copa Catalunya d’enguany
Toni Carrasco (Foto: Sílvia Vallès).- El passat diumenge va tenir lloc a Sant Julià de Vilatorta una prova d’Agility puntuable per la Copa de Catalunya 2019. Organitzat pel Club Agility Seven de Castellbisbal, Froikan de Sant Julià i la Federació Catalana d’Agility, va incloure fins a quatre proves en les categories d’iniciació, segona divisió, divisió d’honor i primera divisió. Els jutges que van certificar les proves van ser Àlex Sabini i J. Manuel Torres.
L’Agility, en anglès, i agilitat canina en català és un esport on un guia dirigeix un gos sobre una sèrie d’obstacles, els quals ha de lliurar de manera neta i el més exacte possible, competint contra rellotge. Els gossos generalment participen sense corretja, sense joguines i sense incentius. El guia no pot tocar al gos ni als obstacles. En conseqüència, el control del guia rau en la veu, en senyals manuals i en el llenguatge corporal, cosa que requereix que l’animal estigui entrenat de manera excepcional. La base de l’agilitat canina és la disciplina de l’obediència.
En la seva forma més senzilla, el circuit d’agilitat canina consisteix en un determinat nombre d’obstacles, on un jutge dissenyarà l’ordre que el gos haurà de seguir per així completar la prova conforme al reglament. El jutge marca els obstacles amb números que els guies (sense els gossos) han d’estudiar posteriorment, els han de recordar per a transmetre’ls després al seu company animal, quan ambdós competeixin a la pista. Els errors en l’ordre del circuit dels guies s’acostumen a comptar de forma negativa, igual que els obstacles omesos o repetits innecessàriament, sigui culpa del gos o del guia.
Els circuits són prou complicats perquè el gos no pugui acabar sense direcció humana. Durant la competició, el guia decidirà les estratègies a seguir per dirigir al gos a través del recorregut, combinant velocitat i precisió, ja que ambdues són igualment importants. Hi ha diverses tècniques que ajuden a compensar la possible diferència de velocitat, força o debilitat entre els gossos i els seus guies. Les categories es basen en la mida de l’animal.
Les principals són la Mini, gossos tipus Schnauzer miniatura; la Mitjana o Midi, gossos tipus Cocker spaniel anglès i l’Estàndard o Gran, amb gossos tipus Bòxer o Pastor belga). I els gossos d’edat avançada, amb problemes a les articulacions, sovint participen en la categoria Mini.
Els obstacles homologats per la Federació Cinològica Internacional són: les tanques, el balancí, el pneumàtic, el viaducte o mur, l’estacada, la ria, el salt de longitud, la taula, l’eslàlom, la zona de parada, el túnel rígid, la passarel·la, els cavallets i el túnel flexible.
