'Femení plural, les dones de la Puigneró' a les Masies de Roda
Aquesta obra és un cant ferit, obert, dolgut i reivindicatiu de la figura de la dona a les fàbriques tèxtils d'Osona
Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Sí, finalment l'agenda del cap de setmana ens ho ha permès i hi hem pogut ser-hi. Tot plegat, després de les exitoses representacions a Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau, ara li ha tocat el torn a Masies de Roda. Femení plural no és tan sols una obra coral sota la direcció de la sempre efectiva, efectista i emocionalment senzilla i sensible Montse Albàs. I amb una encertada, efectiva i acurada il·luminacio del centellenc, Joan Serra.
Aquesta obra és un cant ferit, obert, dolgut i reivindicatiu de la figura de la dona a les fàbriques tèxtils d'Osona, amb totes les seves incongruències com els sous baixos i a precari tot fent les feines més delicades i sensibles que cap home sabia ni sap fer. L'alliberació cruel dels aranzels industrials del tèxtil amb països asiàtics va produir l'any 2000 la darrera i definitiva caiguda del sector tèxtil tradicional al nostre país.
Però, ja forces anys abans, la crisi industrial de les colònies tèxtils del Llobregat i el Ter i les grans fàbriques de Puigneró o Estabanell i Pahisa, a Osona, ja pecaven de precarietat i males condicions de treball, agreujat pel fet de ser dona. Un sector de mà d''obra barata on la dona n'era la protagonista en tasques tan diverses i desconegudes avui dia pel gran públic com les teixidores, nuadores, revolveres, repassadores, ordidores, canilleres, ajudantes, monitores, ovilladores i tantes d'altres feines que ja han passat a l'oblit. Tant a l'oblit com que ja semblen de la revolució industrial del segle XIX.
Però estan aquí, en la memòria col·lectiva de tot un poble i de tantes dones d'Osona i d'arreu a les quals la seva primera feina, en plena infantesa, els hi va marcar la vida per sempre. El soroll dels telers, el silenci del parlar entre elles només mitjançant signes com els sordmuts donen una dimensió de la tragèdia. Sous baixos, hores i hores a la fàbrica, feina dura i càstigs per no complir amb la producció són algunes de les perles que moltes de les nostres àvies, tietes, amigues o veïnes no oblidaran mai. Perquè al tèxtil si, també al tèxtil, les que treien la feina eren dones, una vegada més dones. Dones silenciades a la seva època i encara ara per mostrar i demostrar que eren molt i millors que molts homes, molt millors.
Una obra on, algunes de les vint protagonistes, també son part vital i real d'aquesta història com a extreballadores del tèxtil. Jubilacions misèrrimes fruit de pagaments anòmals de les cotitzacions; naus gegantines que van transformar pobles i paisatges moltes ara abandonades o només utilitzades per a fer carrosses de carnaval, quina paradoxa; contaminació i abocaments incontrolats. Tot es pot trobar a les xarxes.
Però allà no trobareu les coses i vivències viscudes i particulars de cadascuna de les protagonistes d'aquest Femení Plural. Fets personals i ben guardats com els grans tresors de cadascun de nosaltres. Una mirada, un petit gest, un nus a la gola inesperat, una carícia a la bata verda, una explicació de com funciona una llançadora. Vivències i fets absolutament únics que només persones amb vides experimentades dins el tèxtil, ens poden explicar.
I jo em pregunto: qui no ha treballat o no ha tingut un familiar directe que ha estat tancat hores i hores en una nau d'una fàbrica tèxtil només esperant la sirena per entrar, per fer un àpat o per sortir cap a casa?.
