Frankenstein omple i entusiasma l’Atlàntida
Acurada producció del TNC
Acurada producció del TNC
(Text i fotos: Toni Carrasco) L’adaptació de la novel·la de Mary Shelley per part de Guillem Morales i sota la direcció de Carme Portaceli, en una producció del Teatre Nacional de Catalunya, no podia ser més reeixida ni actual. Una escenografia senzilla, efectiva, claustrofòbica i tenebrosa junt amb els colors, les llums, les projeccions i un vestuari barroc fan que aquesta obra sigui imprescindible de gaudir.
Una alternança dramàtica entre ambdós personatges
Morales és el director i guionista de la premiada pel·lícula Los ojos de Júlia i això es nota. L’obra original de Shelley escrita l’any 1818 agafa plena vigència amb les interpretacions i les caracteritzacions sobretot de Joel Joan però també del paper dramàtic i angoixant d’Àngel Llàcer.
Una humanitat ferida pel mite, per la diferència, per la història crua d’aquest Prometeu modern que indaga en els territoris més tenebrosos de la humanitat ferida pel mite.
Un monstre orgànic que acabarà sent un mite fonamental de la nova societat contemporània, amb un replantejament profund de les construccions de la mateixa identitat en un nou món marcat per la industrialització i la reorganització dels poders fàctics, que sempre estan en alerta.
Morales va tenir clar des d’un principi que l’obra havia de començar en el mateix moment de la creació de Frankenstein, un moment dolorós on l’espectador queda colpit per una imatge impactant de l’enorme criatura alçant-se de terra i posant-se dempeus alhora. Creador i criatura establint un vincle que ja no es podrà trencar mai, i que encara que decideixin rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.
