Increment alarmant de la contaminació per nitrats a les fonts d’Osona i el Lluçanès
El 50% de les fonts no són potables, 12 d’elles excedeixen 4 vegades el nivel permès per la OMS
El 50% de les fonts no són potables, 12 d’elles excedeixen 4 vegades el nivel permès per la OMS
GDT / Toni Carrasco / Redacció.- Aquest 2019 el GDT (Grup de Defensa del Ter) han analitzat 137 fonts de la comarca de les quals 17 no rajaven. El mostreig d’enguany, de finals de gener, s’ha caracteritzat per l’elevada quantitat d’aigua que rajava.
Una performance aquest el passat 20 de març a Sant Vicenç de Torelló va servir per fer la presentació. La mitjana de contaminació ha estat de 76 mg/l de nitrat, essent significativament superior al contingut mitjà de l’any passat, de 64 mg/l de nitrat. Destacar que el percentatge de fonts que superen els 50 mg/l de nitrat, el límit de potabilitat acord amb l’OMS, és del 50%, igual al valor de l’any anterior. Per tant, l’increment de contaminació mitjà no és degut al fet que s’hagin contaminat noves fonts, sinó que es tracta d’una major contaminació en algunes de les fonts ja contaminades.
Seguint en aquesta línia és alarmant que hi hagi 9 fonts que aquest any han incrementat la seva concentració en més de 100 mg/l de nitrats. Destaquen clarament les fonts de les cases d’avall, de Gurb i la de la Mare de Déu, de Manlleu, amb uns increments de 217 i 244 mg/l de nitrat, respectivament. Hi ha dotze fonts que estan per sobre de 200 mg/l de nitrat, és a dir, 4 vegades el permès per l’OMS, mentre que l’any passat n’eren 3.
Les més contaminades són a Taradell, Santa Cecília de Voltregà i Gurb
El pòdium de les fonts més contaminades d’Osona, segons aquest informe, comença amb una primera posició indiscutible, la Font de Cassanell de Taradell amb 457 mg/l de nitrat, sí, més de 9 cops per sobre del que permet l’OMS. En segona posició la Font de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà amb 396 mg/l de nitrat, i en tercera posició, la també ja coneguda Font Salada de Gurb amb 342 mg/l de nitrat.
L’increment de contaminació d’aquest any pot ser degut a la pluja que arrossega el purí que es troba als camps fins als aqüífers, els resultats semblen indicar que els anys que hi ha més precipitacions la concentració en nitrats augmenta. Si en lloc d’usar el purí directament, aquest es compostés, com es fa amb el jaç de palla, la problemàtica no seria tan greu. En el procés de compostatge el nitrogen present acaba en una forma més assimilable per les plantes i queda retingut al sòl, mentre que el nitrogen del purí és arrossegat ràpidament cap a les masses d’aigua apunten els responsables del GDT.
Tot i així, afirmen que la contaminació de nitrats a Osona no se solucionaria només amb el jaç de palla i compostatge, la cabana porcina a Osona és desmesurada i l’enorme volum de residus que produeix és molt superior a les necessitats de fertilització dels camps de la comarca.
GDT, 30 anys de denúncia, de lluita, d’humor i amor al territori
Aquest any el Grup de Defensa del Ter celebra els seus 30 anys, 30 anys de denúncia, 30 anys de lluita, 30 anys d’humor i amor al territori. El GDT ‘demanem a l’Administració, igual com estan fent milers de joves a tot el món, que ens donin l’oportunitat de tenir un demà, que treguin els lobbies econòmics del poder. Volem que les persones que s’estan enriquint mentre d’altres perdem la salut i el futur, sentin vergonya, vergonya, d’haver-se cagat en l’aigua que bevem, o bevíem, car ara és un recurs segrestat’.
Aquests resultats ‘nefastos, que ens serveixen d’indicador de l’estat de les nostres masses d’aigua subterrània, no són casualitat, igual com no és casualitat que faci tants anys que aquesta greu problemàtica afecta el medi i a les persones d’Osona.’ El GDT denuncia que el nombre de porcs de la comarca no s’ha reduït en aquests anys de denúncia i que les solucions que l’administració he intentat aplicar es mostren clarament insuficients.
‘Construim el futur per a les generacions que han de venir’
El GDT va denunciar les plantes de tractament de purins des del primer moment argumentant que cremaven gas natural per produir i vendre electricitat i aprofitaven calor residual per assecar el purí ‘fins que els van tancar l’aixeta, però amb tot això, tractaven menys del 5% del purí’.
I pel grup ecologista tot plegat encara va ser molt pitjor ’ja que després, sota aquesta cortina de fum de vapor d’aigua provinent de purí, van començar a ampliar les granges’. Per això, l’dministració considera el purí com un recurs el tracta com una font de riquesa.
Els responsables del GDT que van presentar les dades a Sant Vicenç de Torelló van mostrar-se molt contundents sobre el què calia fer a partir d’ara. “Les granges ja les han construït, però segueix estant a les nostres mans el que passa al territori, si suficients persones es planten i diuen: Prou! L’Administració haurà de canviar la seva lògica de funcionament a favor dels industrials porcins. Deixem de consumir la carn que emmalalteix el nostre medi (aigua, sòl i aire) i a les persones, escollim productes de proximitat i qualitat, no siguem còmplices d’aquest model. Reduïm el consum de carn. Si el rol que ens atorga el capitalisme és el de consumidors, usem-lo en la seva contra, construïm un futur que serveixi també a les generacions que encara han de venir. Donem-los l’oportunitat de gaudir d’aquesta comarca generosa i rica on tan bé vivim”
