Juan Diego Botto toca el cel amb el seu impecable Lorca

Un Botto magistral, un text únic, una escenografía efectiva i efectista

Toni Carrasco.-  Tot i l’accidentat i volgut inici de teatre-ficció dissabte passat l’Atlàntida no es va omplir ni per error ni per cap miracle. Senzillament vam poder gaudir de teatre de debò amb un actor tot sol dalt de l’escenari, Juan Diego Botto, que ens va portar per camins diversos fins a fer-nos sentir part de l’espectacle.

Un Botto magistral, un text únic, una escenografía efectiva i efectista, unes cançons que posaven els pèls de punta i tot plegat carregat d’emoció. Un espectacle fi, subtil, farcit d’humor però també de cops de puny a l’espectador. Un Botto que es transforma en cos i ànima en Federico Garcia Lorca. Una actuació sense xarxaamb la magistral direcció de Sergio Peris-Mencheta. I l’altra gran virtut de Noche sin luna, és l’exploració que fa Botto de la personalitat de Lorca, talment com si ell ho fos. Hi ha moments d’una complicitat molt especial, sobretot quan arriba el moment de l’afusellament i ja no sabem diferenciar a Lorca de Botto. Un Lorca de carn i ossos va estar dissabte amb nosaltres a Vic, molt més enllà del mite.