La bioeconomia obre una finestra d’oportunitat per a Osona

El Pla d’acció 2025-2027 situa el biogàs, la gestió forestal, els residus orgànics i el retorn econòmic al món rural entre els grans eixos de desplegament de l’Estratègia de la bioeconomia de Cataluny

Segons l'informe de març 2026 del Pla d’acció 2025-2027 de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, el primer any de desplegament d’aquesta nova etapa ha estat marcat per la posada en marxa d’instruments, projectes i línies de finançament que poden tenir una lectura especialment rellevant en comarques com Osona. L’informe no ofereix una territorialització específica per comarques, però algunes de les seves prioritats connecten de manera directa amb la realitat productiva, ambiental i rural osonenca.

Un dels àmbits amb més recorregut és la valorització de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics. El document assenyala que aquesta ha estat una de les línies amb més activitat durant el 2025, especialment a través del desplegament de projectes vinculats al biogàs a partir de dejeccions ramaderes, residus orgànics i fangs de depuradora. També destaca la creixent importància de la gestió dels digestats, amb l’objectiu de convertir-los en solucions fertilitzants i reduir la dependència de fertilitzants químics. 

Aquesta orientació té una traducció evident a Osona, una comarca amb un pes destacat de la ramaderia i de la indústria agroalimentària. El Pla pot obrir oportunitats per millorar la gestió dels purins i altres residus orgànics, generar energia renovable i avançar cap a models més circulars. Ara bé, també planteja reptes importants: la implantació d’infraestructures com plantes de biogàs demana planificació territorial, informació clara i participació del territori. El mateix informe adverteix que aquests projectes s’han d’acompanyar de mecanismes adequats d’informació, participació i planificació.

El pes econòmic d’aquesta línia és notable. L’acció transformadora dedicada a la valorització de dejeccions ramaderes i residus orgànics és la més avançada del Pla, amb un 40% d’execució, i concentra 86,49 milions d’euros compromesos el 2025, molt per sobre de qualsevol altra acció. Aquests recursos inclouen inversions per millorar la gestió de la fracció orgànica, instal·lacions de tractament i projectes de biogàs i valorització energètica. 

Un segon àmbit d’interès per a Osona és la biomassa forestal. El Pla situa l’accés i la gestió de la biomassa forestal entre les accions amb més grau d’avenç, amb un 35% d’execució. En aquest cas, l’informe vincula la línia amb ajuts a la gestió forestal sostenible, la prevenció d’incendis, les reforestacions i les actuacions silvícoles ambientals. En una comarca amb espais forestals, zones rurals i paisatges de mosaic agroforestal, aquest eix pot afavorir iniciatives de gestió del bosc, aprofitament energètic local, prevenció d’incendis i dinamització de petites empreses vinculades al territori.

El document també destaca la posada en marxa del Hub Forestal de Catalunya, pensat com a infraestructura de suport al desenvolupament de bioproductes, aplicacions de química verda i tecnologies de valorització de recursos forestals i agroforestals. Aquestes actuacions, segons l’informe, s’inscriuen en una lògica de mobilització sostenible de biomassa i reforç de la prevenció d’incendis. 

Més enllà dels sectors concrets, el punt clau per a Osona és si aquesta estratègia serà capaç de generar valor al territori. Les conclusions de l’informe insisteixen que la bioeconomia ha de traduir-se en resultats i oportunitats en les cadenes de valor prioritzades i al territori. També subratllen que cal assegurar la captura de valor al món rural, amb retorn econòmic en origen, activitat, renda i ocupació. 

Aquest és probablement el gran debat de fons. Per a Osona, el Pla d’acció pot representar una oportunitat en biogàs, gestió de residus ramaders, compostatge, biomassa, prevenció d’incendis, agroindústria i nous bioproductes. Però l’impacte real dependrà de com es despleguin els projectes, de si els municipis i els agents locals hi tenen veu, i de si el valor generat queda a la comarca o es concentra fora del territori.

L’informe descriu el 2025 com un any de desplegament inicial més que no pas de resultats consolidats. Tot i això, el volum de recursos mobilitzats és significatiu: el Pla preveu 269,1 milions d’euros per al període 2025-2027, dels quals 125,19 milions ja havien estat executats o compromesos durant el primer any. Per a una comarca com Osona, això situa la bioeconomia no només com un concepte ambiental o tecnològic, sinó com una possible agenda de transformació territorial.

La pregunta, ara, és com aterrarà aquesta estratègia sobre el mapa concret de la comarca: quins projectes s’hi impulsaran, quines empreses o explotacions hi podran participar, quin paper tindran els ajuntaments i quines garanties hi haurà perquè el desplegament sigui ambientalment coherent, socialment acceptat i econòmicament útil per al món rural osonenc.