La bretxa digital també passa per les entitats

La Generalitat obre la inscripció a càpsules formatives per ajudar associacions i fundacions a guanyar autonomia tecnològica

La digitalització ja no és només una qüestió d’empreses, administracions o escoles. També ha entrat de ple en la vida quotidiana de les entitats: tramitar subvencions, justificar projectes, obtenir o utilitzar el certificat digital, comunicar-se amb les persones sòcies, gestionar comunitats de WhatsApp, protegir dades personals o crear continguts per explicar millor què es fa. En aquest context, el portal de Voluntariat de la Generalitat ha obert la inscripció a les primeres càpsules formatives del 2026 del Servei d’acompanyament grupal, una proposta adreçada a associacions i fundacions que treballen per l’enfortiment comunitari i que volen millorar les seves competències digitals.

El servei parteix d’una constatació senzilla: moltes entitats tenen una gran capacitat de mobilització social, però no sempre disposen del temps, els recursos o els coneixements tècnics per adaptar-se a una administració i a una societat cada vegada més digitalitzades. Per això, l’acompanyament es planteja com una eina pràctica per millorar la digitalització interna, l’ús d’eines informàtiques bàsiques i la comunicació interna i externa de les associacions i fundacions. La finalitat és que aquestes organitzacions siguin més autònomes, eficients i eficaces, i que la tecnologia no es converteixi en una nova barrera per a la participació.

A Osona, aquesta qüestió té una incidència especial. Segons les dades de l’Idescat corresponents al 2024, la comarca compta amb 1.720 associacions registrades. El gruix principal correspon a l’àmbit cultural, amb 874 entitats, seguit de l’ensenyament i la investigació, amb 169, la defensa de drets, amb 161, els sectors econòmics, geogràfics o professionals, amb 151, l’assistència social, amb 75, l’ordenació de l’espai, ecologia i habitatge, amb 110, i la salut, amb 31. Són xifres que dibuixen una comarca amb una vida associativa extensa i transversal, present tant en la cultura popular com en l’educació, el suport social, el medi ambient, la salut o la defensa de drets.

El calendari anunciat per la Generalitat arrenca el 6 de maig amb la sessió IA aplicada al dia a dia de les entitats, en línia, a càrrec de Lady Pazmiño. El 13 de maig serà el torn de Ciberseguretat i protecció de dades, també en línia, amb Pau Cuscó. El certificat digital, una de les eines que sovint genera més dubtes en les entitats, tindrà dues sessions presencials conduïdes per Helena Palau: la primera, el 20 de maig, dedicada a explicar com s’obté, i la segona, el 27 de maig, centrada en com es fa servir. Totes aquestes sessions estan previstes de 16 a 19 h.

La formació continuarà al juny amb tres càpsules en línia. El 3 de juny, Alejandra Sánchez impartirà Comunicació digital inclusiva amb perspectiva feminista interseccional; el 10 de juny, la mateixa formadora conduirà la sessió Gestió de comunitats de WhatsApp; i el 17 de juny, Lady Pazmiño tornarà a intervenir amb Benestar digital a les entitats socials. El calendari es completarà l’1 de juliol amb Creació de continguts audiovisuals, també en línia i a càrrec d’Alejandra Sánchez.

Les inscripcions ja estan obertes a través del portal de Voluntariat de la Generalitat, on les entitats poden accedir al formulari de sol·licitud de les càpsules d’acompanyament grupal. Les sessions es plantegen com a continguts complementaris, de manera que les associacions i fundacions poden inscriure’s a totes les càpsules o només a aquelles que responguin millor a les seves necessitats concretes.

Aquest plantejament pot ser especialment útil per al teixit associatiu osonenc, sovint format per juntes voluntàries, persones que combinen la implicació cívica amb la feina i la vida familiar, i entitats que fan molta feina amb pocs recursos. En aquests casos, una dificultat aparentment tècnica —un certificat digital que no funciona, un formulari telemàtic complex, una mala gestió de contrasenyes o una comunicació digital poc eficaç— pot acabar condicionant la continuïtat d’un projecte.

La necessitat d’enfortir les entitats no és només tecnològica. El Programa de l’Associacionisme i el Voluntariat de Vic, publicat el 2023, ja apuntava alguns reptes del sector. En una enquesta resposta per 70 entitats, el 64,3% tenien forma jurídica d’associació i el 40% actuaven en l’àmbit comarcal d’Osona. Els àmbits més presents eren la cultura, el social i l’esportiu. El mateix document assenyalava que una de les prioritats de futur de les entitats era ampliar la base social, un repte que connecta directament amb la comunicació digital, la gestió de comunitats i la capacitat d’arribar a nous públics.

Per a una comarca com Osona, on l’associacionisme és una de les formes més visibles de participació ciutadana, aquest tipus d’acompanyament pot tenir un impacte més gran del que sembla. No es tracta només d’aprendre a fer servir una eina digital, sinó d’evitar que els tràmits, les contrasenyes, els certificats, els formularis o els canals de comunicació acabin expulsant de la vida comunitària les entitats amb menys recursos tècnics. La transformació digital del teixit associatiu, ben entesa, no hauria de substituir la proximitat, sinó ajudar-la a continuar existint en un entorn cada vegada més complex.