La meca del caganer és a Centelles, amb un museu de més de 1.300 peces
Caga el rei, caga el papa i de cagar ningú s’escapa, diu la dita popular
Caga el rei, caga el papa i de cagar ningú s’escapa, diu la dita popular
Toni Carrasco (Fotos: Toni Carrasco).- Els baixos d’una casa particular, el 36 del carrer Jesús de Centelles acullen des del desembre de fa quatre anys el que és, probablement, el Museu del Caganer més complet del món en aquesta temàtica concreta i òbviament escatològica. La col·lecció pertany al pintor i artista local Jordi Sarrate.
La tradicional figura del pessebre, emblema i símbol de la cultura tradicional del nostre país ha fet una evolució espectacular i ja no es caracteritza només per la seva posició de defecar vestit de pagès amb barretina vermella sinó que personatges actuals, reals, històrics i de ficció ja tenen la seva figura en aquesta posició i amb la seva tifa corresponent. Entre els personatges més curiosos i actuals que podem veure defecant destaca el llaç groc, Leo Messi, un Piolí, un Guàrdia Civil, Pepe Rubianes, la Moreneta o Sant Jordi. Fins i tot hi ha caganers que mostren tots els seus atributs amb pèls i senyals, tot un art estilitzat d’escultura pessebrista en miniatura. Podem veure caganers de tota mena, no només de Catalunya -els més abundants- sinó també de Portugal, França, Itàlia, Puerto Rico, Brasil, Alemanya, Mallorca, Múrcia o Xina.
Bona part de les obres són de ceramistes catalans que han anat millorant les figures creant el que anomenen figures d’autor, i no com abans que eren anònimes i no tan ben resoltes. Autors d’anomenada en aquest món com Scaramuix, Anna Mª Pla, Martínez Roca de Caldes de Montbui, Pere Homs de Sabadell, Núria Valls de Vallirana, Aurora Mas de Barcelona, Vidal del Poble Espanyol de Barcelona, Josep Pons de Taradell, Francesc Godia del barri barceloní d’Horta o Carme Ferrer.
Sarrate, que fou un dels fundadors dels Amics dels Caganers de Catalunya, calcula que té més de 1.300 peces de totes les postures, procedències, materials, mides o preus. Hi ha des de caganers senzills de resina de petit format fets a la Xina per menys d’un euro fins a obres d’art fetes per artistes catalans o murcians que poden arribar fins a preus de 60 euros.
La mostra, ordenada en vitrines ocupa uns cent metres quadrats i es complementa amb llibres, postals i altres objectes d’època relacionats amb el noble art del “cagar”.
Dissabte passat, coincidint amb l’inici de les festes de Nadal, es va presentar un llibre del Caganer en la seva segona edició a càrrec dels seus autors, Jordi Arruga i Josep Mañà. Entre els projectes i desitjos d’aquests dos autors, col·leccionistes nats de caganers destaca l’assignatura pendent que els carrers de Barcelona tinguin una escultura del caganer a l’estil del famós nen pixaner de Brussel·les.
També es va comentar l’atzar i la casualitat del fet que els caganers de polítics que més es venen sempre després acaben guanyant les eleccions: va passar en el seu moment amb Artur Mas o Carles Puigdemont però també en l’àmbit internacional primer amb Obama i després amb Donald Trump. Aquest índex de referència s’anomena caganòmetre i potser en un futur immediat caldrà seguir-lo i estar-ne a l’aguait.
Durant aquestes festes de Nadal i Reis, fins al 6 de gener el museu del Caganer es pot visitar a les tardes de tots els dissabtes i festius de 18 a 20h.
