La meitat de les fonts d’Osona i el Lluçanès estan contaminades i una de cada tres no raja
Com cada any, el Grup de Defensa del Ter presenta els resultats del mostreig de nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès.
Redacció. Grup de Defensa del Ter.- Com cada any, presentem els resultats del mostreig de nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès d’enguany.
Les fonts contaminades tenen una mitjana de nitrats de 61 mg/L, per sobre el llindar que fixa la OMS
Més de 60 persones voluntàries han anat a mostrejar 166 fonts, de les quals 51 no rajaven, cosa que representa gairebé una de cada tres fonts mostrejades.
Pel que fa a la contaminació per nitrats, gairebé la meitat de les fonts analitzades estan contaminades (un 46%), amb una mitjana de nitrats de 61 mg/L, una mica per sota de la mitjana de l’any passat, però igualment superior al llindar de contaminació que fixa l’OMS, que és de 50 mg/L.
La font de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, torna a batre el rècord: està 11 vegades per sobre del llindar de contaminació
Pel que fa a les fonts més contaminades, la que l’any passat va batre el rècord ho ha tornat a fer: la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, arriba als 557,6 mg/L, més d’11 vegades el llindar de contaminació.
En segon lloc hi ha la font del Raig de Torelló, amb 283,8 mg/L.
La tercera font més contaminada és la font Salada de Gurb, amb 246,4 mg/L.
La sequera ha deixat una de cada tres fonts sense aigua
Després de més de 20 anys fent mostrejos de nitrats anualment, podem dir que la situació segueix sense millorar, seguim batent rècords de contaminació i enguany amb l’afegit de la sequera, que ens ha deixat gairebé una tercera part de les fonts que mostregem sense ni una gota d’aigua.
El 87% de les fonts de la Vall del Ges superen el llindar de contaminació
Si desglossem els resultats per zones, a Osona, la Vall del Ges és on el percentatge de fonts contaminades puja més: un 87% de les fonts analitzades superen el llindar de 50 mg/L.
En segon lloc hi tenim la Plana de Vic, amb un 68% de les fonts analitzades contaminades; i a part hi ha les Guilleries, el Montseny, el Collsacabra i el Bisaura, on la situació és totalment diferent: territoris de muntanya on la majoria de les fonts presenten uns nivells de nitrats baixos. Pel que fa al Lluçanès, la situació també és preocupant: el 45% de les fonts analitzades superen els 50 mg/L, sent a la meitat sud on es concentra bona part de la contaminació.
La majoria de porcs d’Osona i el Lluçanès són destinats a l’exportació
Després d’anys de moratòries, plantes de tractament de purins, i declaracions de Zones Vulnerables més simbòliques que efectives, la ramaderia industrial segueix regant la terra amb purins sense que la situació dels aqüífers i les fonts millori significativament. A Osona i el Lluçanès tenim 7 porcs per persona, la majoria dels quals va per exportació, i l’únic que es queda al territori son els seus excrements en forma de purí, i tots els impactes que suposa el trànsit de camions, sorolls, impacte paisatgístic i fins i tot noves carreteres per facilitar-los el pas, a part dels problemes socioeconòmics derivats de les condicions laborals precàries dels seus treballadors. A canvi, qui se’n beneficia?
El que abans era ramaderia sostenible s’ha convertit en una indústria extractiva que contamina i explota les masses d’aigua
On abans hi havia pagesos que cultivaven els camps i tenien bestiar d’acord amb el que l’entorn i el paisatge els oferia, ara hi ha una indústria monstruosa que té carta blanca per seguir alterant l’entorn.
El creixement econòmic i el capital han convertit el que abans era ramaderia sostenible en una indústria extractiva que contamina i alhora explota un bé tan preuat com les masses d’aigua, i condemna els pagesos o bé a plegar, o bé a tornar-se empresaris. Mentrestant, la crisi climàtica cada any es fa més evident. Sense anar més lluny, enguany tenim un nou rècord de fonts que baixen sense aigua degut a la sequera.
Cal apostar pels petits productors per poder tornar a viure del que la terra ens ofereix
Un canvi de model és urgent i inevitable, perquè de no ser-hi anem de dret al col·lapse. Cal apostar per la sobirania alimentària i els petits productors que treballen de manera equilibrada i respectuosa amb l’entorn, per poder tornar a viure del que la terra ens ofereix: sòl fèrtil, aigua i fonts netes, rius plens de vida, paisatge biodivers.
La font de malla, seca per primera vegada
El Grup de Defensa del Ter va fer públic aquest informe el passat dilluns 21, just abans del Dia Mundial de l’Aigua. Mitjançant una representació teatral a la font de Malla, van mostrar els resultats de contaminació per nitrats d’enguany, i van denunciar que bona part de les fonts segueixen contaminades, una altra part important està sense aigua degut a la sequera, i les que baixen amb aigua i sense contaminació per nitrats son una minoria relegada allà on no hi ha ramaderia industrial.
Després d’anys mostrejant-la, aquest any és el primer que la font de Malla es troba seca, símptoma del moment greu en el qual ens trobem. Així, van aprofitar per reivindicar un canvi de model econòmic, social i de relació amb l’entorn que posi la vida al centre i que vetlli per la sostenibilitat real de la societat i del territori.
