La moda dels Mercats Medievals: del rigor històric a la ficció
Més de 250.000 persones han passat aquests dies pel Mercat Medieval de Vic
Més de 250.000 persones han passat aquests dies pel Mercat Medieval de Vic
Toni Carrasco / Redacció (Foto: Josep M. Costa).- Com tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, aquest llarg pont Vic ha celebrat el seu Mercat Medieval. Milers i milers de visitants de tot arreu, i sobretot barcelonins, han passat com a mínim un dia entre els antics i centenaris carrers de la capital de la Plana. Uns turistes que, superiors als 250.000, durant quatre dies han col·lapsat la C17 en diferents dies i hores. Les creus grogues situades a les voreres de la carretera C17 entre Tona i Vic han estat també en boca, comentaris i opinió dels milers de conductors que se les han trobat a les voreres de la carretera.
A Vic un any més unes 350 parades s’han aplegat al nucli històric per mostrar els seus serveis, productes o fer un tast de centenars de productes alimentaris que en bona part ni existien quan a la capital d’Osona fa sis segles es feien aquests mercats en aquests mateixos indrets. El forner, el vidrier, el picapedrer o l’escultor en fusta, per exemple, sí que es mantenen impertèrrits al pas del temps.
Per altra banda és dubtós que als segles IX, X o XI a Vic es trobessin anxoves de Santoña (poble on va néixer Carrero Blanco) o barrets de llana. El que sí que hi havia per mercadejar eren els esclaus, en uns inicis sarraïns i després ja multiculturals com sards, turcs, russos, búlgars o tàrtars. El valor de cada esclau es puntuava segons la força que tenia, la salut i la joventut i estava penalitzat que s’orinessin al llit, que patissin cap bogeria o que tinguessin atacs epilèptics.
L’origen dels mercats medievals
En els mercats medievals, als seus seus orígens i també a Vic, hi havia pagesos que oferien productes del camp i els seus excedents i per descomptat altres personatges de l'època que oferien serveis com notaris, la contractació de mà d'obra a un lloc cabdal de trobada: la taverna on es bevia, es menjava, es passava la nit i es jugava a daus o a cartes.
La taverna era el lloc idoni per tancar negocis, transaccions i el prostíbul de les classes baixes i benestants. Les dones de llavors que exercien l'ofici més antic del món es deien dones errades o cantoneres i estaven explotades per l'hostaler.
Tothom que en aquelles èpoques visitava el mercat duia a sobre un ganivet, anomenat coltell, per protegir-se de les baralles i possibles estafes o de situacions de conflicte. Als culpables de furts, lladres o causants de baralles amb resultats de ferits greus o mort del contrincant els càstigs eren molt severs i consistien a tallar-los alguna extremitat, ja fos peu, mà, orelles, el nas o els punys.
En aquells anys al mercat es podien trobar pernils catalans de fama mundial, llegums i cereals com la civada, ordi, blat o sègol i fruites com figues i pomes. També coexistien animals esquarterats sense cap norma sanitària i els més pudents podien comprar teixits de luxe de Flandes.
147 tavernes i parades d’alimentació
Amb 23 anys d'existència Vic pot presumir de ser un dels més antics Mercats Medievals de Catalunya i el més popular i amb més assistència de públic en unes dades encertadíssimes del calendari a les portes de les compres i vacances de Nadal. Inicialment el Mercat estava organitzat per una empresa externa però ja fa uns anys que es va fer càrrec el mateix ajuntament. I des dels seus inicis en aquesta recuperació històrica sempre s'ha situat on ja es feien els mercats fa sis segles i que són els carrers principals del centre històric, el Portalet i la plaça Major.
Va començar amb unes 150 parades i ara ho ha duplicat amb escreix. Cada any hi ha llista d'espera dels firaires i que pot superar al centenar de parades que no poden venir i de sempre es dóna prioritat als expositors de Vic, Osona, Catalunya i Espanya. Per l'afluència de públic i segons la seva ubicació el preu de la parada varia en tres franges dels 150 als 200?euros. Els que paguen més són les tavernes. De les més de 350 parades repartides enguany pel centre històric, 107 han estat parades d’alimentació i 40, tavernes.
Premi a les millors parades
Per cinquè any consecutiu, les parades millor decorades i amb productes artesans de qualitat han guanyat un reconeixement. La guanyadora del primer premi comptarà amb la inscripció gratuïta pel Mercat Medieval de Vic de l’any que ve, i el segon i tercer premi comptaran amb importants descomptes.
Les parades guanyadores d’aquest any són:
1r premi - Exsapientia. Parada d’enquadernacions de pell i papir a la Plaça Bisbe Oliba.
2n premi - Cardadiem. Parada de ninots de llana al carrer Soledat.
3r premi - Embotits Raima al Rambla del Passeig.
Grau de satisfacció de 9 sobre 10 a Vic
Segons l'empresa The Whatsons, que va fer un estudi de l'impacte econòmic del Mercat Medieval de Vic de l'any passat per encàrrec d'OFIM (Organisme Autònom de Fires i Mercats), el 70% dels visitants, unes 283.000 persones d'un total de 350.000 visitants, va fer una visita d'un dia.
Amb un grau de satisfacció de 9 sobre 10, amb el 95% que volien repetir amb aspectes més valorats com l'oferta comercial, la senyalització i les actuacions. I aspectes menys valorats com l'aparcament i els accessos.
Majoritàriament els visitants provenen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona tot i que durant els quatre dies arriben d'arreu de Catalunya, i en menor mesura de Tarragona. I amb un 22% del total d'assistents que és la primera vegada que el visiten.
L’Assalt de l’Altarriba, el recorregut teatral que es basa en el fets viscuts a Vic al segle XV, té un 95% d’ocupació
L’Assalt de l’Altarriba, que reprodueix fets històrics viscuts a la ciutat al segle XV, ha omplert en un 95% l’aforament de les 8 escenes que formen part d’aquest recorregut teatral. L’itinerari és un dels majors atractius culturals del Mercat Medieval en què hi han intervingut més de 40 actors i actrius que han recreat aquesta intensa història amb la dramatúrgia de Montse Albàs segons la documentació de l’arxiver de Vic Francesc Rocafiguera i la historiadora Eli Collelldemont. Vuit escenes que s’han representat aquests quatre dies i que narren fets succeïts entre els anys 1464 i 1475.
L’Albergueria i el pati de la Casa Sacerdotal són les noves ubicacions d’aquest recorregut cultural que han estat molt ben valorades pel públic assistent i s’han afegit als espais on ja s’havien representat aquests fets: el claustre de la Casa de Convalescència, el Pati de la Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu, l’Orfeó Vigatà, l’Escorial, la Casa Bojons i el Temple Romà.
