La pluja no desllueix la processó dels Dolors
És l’acte que tradicionalment tanca el Mercat del Ram
És l’acte que tradicionalment tanca el Mercat del Ram
(Text: Toni Carrasco. Fotos: J.M. Costa) Al voltant de les vuit del vespre la processó dels Armats s’acosta al Temple Romà, el silenci als carrers proper ja comença a ser sepulcral. A pocs metres els Nyandú acaben el seu concert. L’entorn del temple romà i els carrers del nucli antic de Vic comencen a impregnar-se d’aquell misteri tan propi de les ciutats velles amb una història conservadora i permanent on la religió no només ha estat l’opi del poble sinó que ha marcat, marca i marcarà els hàbits i costums de bona part de la població vigatana.
La processó és de bell nou un clar exemple de convivència i supervivència de creença, fe i culte a Déu on els fidels no abunden per omplir les més de trenta-cinc esglésies i dotze convents de Vic però on el clamor religiós no s’oblida i la processó es converteix en un acte de tots i per a tots, tant creients com no creients.
Una posada en escena perfecta, mantinguda de forma rigorosa des del 1883, amb la Reglamentada per un recull de costums o ben anomenada la Consueta de 1883.
A les nou en punt de davant l’església dels Dolors s’inicia la processó amb un seguici de quasi cinc-centes persones i un silenci que acompanya als que desfilen i als curiosos que s’ho miren, i de fons el so de les campanes, els tambors i els salms cantats per dos grups de feligresos, dos d’homes i un de dones.
La Congregació dels Dolors, responsable de la processó
La Venerable Congregació dels Dolors és qui organitza aquesta processó, única a Osona i que agrupa dos cossos d’armats vestits de romans amb vesta i atxa. També hi són presents al llarg de tot el recorregut els portadors dels improperis, les sibil·les i les inscripcions. La comitiva es complementa amb els portadors del Sant Crist i de la Mare de Déu.
És una processó mixta on bona part dels penitents, com és tradició, van amb la cara tapada i una bona part també caminen descalços per les belles llambordes en un recorregut de prop de dos quilòmetres.
