La realitat virtual ja no és futur: com s’està aplicant avui a la indústria i la formació

Empreses i centres de formació ja utilitzen entorns immersius per reduir riscos, millorar l’aprenentatge i optimitzar processos

La realitat virtual sovint s’associa amb els videojocs o amb experiències d’entreteniment, però fa temps que ha començat a sortir d’aquest àmbit per entrar en entorns molt més pràctics. Avui, aquesta tecnologia ja s’està utilitzant en empreses, centres de formació i sectors industrials per resoldre problemes concrets: formar treballadors, simular situacions de risc o millorar processos operatius.

En paral·lel a la digitalització generalitzada de les empreses, la necessitat de formar equips de manera més eficient i segura ha anat creixent. En aquest context, la realitat virtual permet crear entorns simulats on una persona pot aprendre fent, sense assumir riscos reals ni interrompre la producció. Això és especialment rellevant en sectors com la indústria, la logística o l’automoció.

Un dels usos més estesos és la formació en prevenció de riscos laborals. En lloc de limitar-se a sessions teòriques o vídeos, les empreses poden recrear situacions reals —com una intervenció en maquinària, un treball en alçada o una incidència en una línia de producció— i permetre que els treballadors hi interactuïn. Aquesta experiència pràctica facilita la retenció del coneixement i millora la presa de decisions en situacions crítiques.

També s’està aplicant en processos d’onboarding, és a dir, en la incorporació de nous treballadors. Mitjançant entorns virtuals, una persona pot conèixer les instal·lacions, els protocols i els fluxos de treball abans fins i tot d’entrar físicament a planta. Això redueix el temps d’adaptació i minimitza errors inicials.

En el sector de l’automoció, aquestes tecnologies ja s’apliquen en la formació i la diagnosi. La realitat augmentada permet visualitzar informació tècnica sobre el vehicle, com esquemes o seqüències de comprovació, facilitant l’anàlisi. Això ajuda a seguir una lògica de diagnòstic similar a la del taller, però amb suport digital. Alhora, la realitat virtual permet practicar procediments i simular avaries sense risc.

A nivell formatiu, la realitat virtual també està guanyant pes en centres educatius i programes de formació professional. La possibilitat de recrear entorns complexos —com un taller, un hospital o una instal·lació industrial— obre la porta a una formació més pràctica i accessible. Això és especialment útil en contextos on l’accés a equipaments reals és limitat o costós.

Tot i això, la implantació d’aquestes tecnologies no està exempta de reptes. Un dels principals és la integració amb els sistemes existents i la definició d’objectius clars. No es tracta només d’introduir tecnologia, sinó de fer-ho amb un propòsit concret. Sense aquest enfocament, el risc és que aquestes eines quedin infrautilitzades.

A Osona, amb un teixit empresarial fortament vinculat a la indústria i a la producció, aquest tipus de tecnologies poden tenir un recorregut especialment rellevant. La combinació de sectors tradicionals amb noves eines digitals pot generar oportunitats per millorar la competitivitat i adaptar-se a un entorn cada vegada més exigent.

En aquest sentit, la realitat virtual no s’ha d’entendre com una tecnologia futurista, sinó com una eina pràctica que ja està aportant valor en el present. La seva evolució apunta cap a entorns de treball cada vegada més digitals, però també més eficients i segurs.