Lali Symon fa riure i plorar a l’Atlàntida de Vic

Sergi Belbel, autor i director de l'obra, l'ha escrit a partir de les vivències també de la mateixa actriu protagonista, Emma Vilarasau

Toni Carrasco.- L'Atlàntida de Vic es va tornar a omplir, fins a l'última butaca de l'amfiteatre, per gaudir d'una obra que toca de forma melodramàtica el paper de les dones que cuiden a altres dones i a homes al llarg de la seva vida, Lali Symon. Sergi Belbel, autor i director de l'obra, ha volgut escriure aquesta obra a partir de les vivències també de la mateixa actriu protagonista, Emma Vilarasau.

Una suggerent proposta, que és tot un èxit de públic, i que gira entorn de la monologuista Lali Symon, una gran estrella reconeguda i estimada pel seu públic. No és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten les espectadores als teatres i també a la televisió.

El que ningú no coneix és la seva autèntica personalitat ni la seva vida privada. Molta gent es pregunta si ella, que sempre es mostra alegre, enginyosa, directa i desinhibida, és igual fora de l'escenari.

Així veurem que, quan s'apaguen els focus i ella abandona l'espai públic dels seus monòlegs, es transforma en una altra persona  i manté una relació molt intensa amb dues dones decisives: la seva mare, interpretada magistralment per Mont Plans, i la seva filla, Júlia Bonjoch, a les quals sempre ha mantingut al marge de la seva professió.

A partir d'aquí, la comèdia i la tragèdia s'alternen en tots dos espais, el públic i el privat, amb vasos cada vegada més comunicants, i la ficció i la realitat acaben encreuant-se de manera gairebé indeslligable.