Manuel Forcano omple l’auditori en una xerrada del Fòrum de Debats
Els jueus catalans desperten l’interès a l’auditori de l’Antiga Caixa de Manlleu
Els jueus catalans desperten l’interès a l’auditori de l’Antiga Caixa de Manlleu
(Text i foto: Toni Carrasco). A Catalunya ja hi vivien jueus abans dels romans i també van conviure amb els visigots, tot i que no està prou documentat. Amb aquesta afirmació Forcano ja va mostrar a un ampli públic expectant que la xerrada d’aquest divendres sobre els jueus catalans seria molt interessant i fins ara desconeguda per a molts dels assistents. Segons el director de l’Institut Ramon Llull els jueus “eren nosaltres”.
Mai van assimilar de tot com a la resta de la península Ibèrica i sempre van mantenir els seus signes d’identitat amb una base centrada en el comerç. Per qüestions religioses tots sabien, ja llavors, llegir i escriure. Amb l’arribada dels musulmans els jueus els ajuden a conquerir la Península, de forma ràpida i eficient i amb pocs efectius. Aquesta mena de lluna de mel de musulmans i jueus és el que aquests darrers sempre han anomenat Sefarad. D’aquesta comunitat jueva tan ben formada apareixen els principals pensadors jueus que des de Barcino, Tortosa o Girona expandeixen el seu coneixement arreu dels pobles jueus de tot el món.
A partir del segle X totes aquestes informacions ja estan documentades tot i que amb el pas del temps els jueus cada cop són més discriminats. Els més rics acaben a la cort del Rei Jaume I tot i que l’església no ho veu amb bons ulls, ja que no paguen el delma com la resta. Està documentat que a l’etapa més fosca de la seva convivència en les nostres terres a Vic es converteixen fins a sis jueus i això és extrapolable a la resta del país.
Aquests jueus conversos per evitar problemes amb l’església fan públics els seus costums com a “bons cristians” i per exemple fan matances públiques del porc o mengen la “chua” o cansalada, la botifarra i tota mena d’embotits per demostrar que ja no són jueus. O la típica dita de “fer dissabte” que vol dir netejar i endreçar la casa, quan tots sabem que tradicionalment el “sabbat” és el dia de descans i de no poder fer res del poble jueu.
Actualment a Catalunya viuen uns cinc mil jueus de les quatre tendències des dels menys permissius i ultraortodoxes fins als més oberts i lliberals. Bona part dels actuals jueus catalans són d’origen argentí.
