Més de 350 persones participen en el memorial a les víctimes de la Covid-19 de Vic
Sota el lema ‘Gràcies Vic, un cant a la llum, la felicitat i la il·lusió per tornar el color i el batec a la ciutat’
Sota el lema ‘Gràcies Vic, un cant a la llum, la felicitat i la il·lusió per tornar el color i el batec a la ciutat’
Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Un jove roure, que es plantarà al pavelló Castell d’en Planes, va rebre dimecres passat una ofrena floral de roses blanques per part de 350 vigatans i vigatanes, en memòria de les víctimes i les que han fet front comú per lluitar contra la pandèmia.
L’acte, que es va portar a terme a l’esplanada del teatre Atlàntida, va esdevenir un cant a la vida i a l’esperança. Aquest va ser conduït per la professora i actriu Margarida Tió. Durant el mateix, els protagonistes foren els sons, la poesia i la música. En total, Vic va recordar les 164 persones que van morir durant l’estat d’alarma amb el so de les campanades.
Hi van intervenir el poeta Biel Barnils amb poemes de Montserrat Abelló, Xarli i Margot Oliver (pare i filla) que van versionar Escriurem de Miki Nuñez; el vigatà Ernest Crusats que va estrenar la peça La font gelada; i la també vigatana Joana Serrat que va oferir el Dream that can last.
L’alcaldessa de la ciutat, Anna Erra, hi va intervenir també per mostrar el seu condol a totes les víctimes tot remarcant que “som com els roures, uns arbres ben arrelats a la seva terra capaços d’aguantar les embranzides més dures”. “Nosaltres ens mantenim aquí, com el roure, creant teixit social i col·lectivitat, perquè un roure ha de costar molt de desenterrar-lo, però una roureda és pràcticament impossible”, afegia.
També Erra va agrair emocionada l’esforç i la generositat d’entitats, empreses i persones per habilitar el Pavelló municipal Castell d’en Planes com a extensió de l’Hospital Universitari de Vic en menys d’una setmana. Anna Erra destacava també “l’estima cap a la ciutat i l’estima cap a la gent que hi viu en un exercici de responsabilitat col·lectiva”.
Aquest acte de memòria ha recordat els 103 nens i nenes que han nascut a la ciutat durant aquest període com a símbol de llum, felicitat i il·lusió. Com remarcava Margarida Tió, “aquest cop col·lectiu ens ha fet caure, però ens tornarem a aixecar per caminar, córrer, saltar i viure. Com un infant”.
