Osona i el Lluçanès tenen el 73% de les fonts analitzades, contaminades per nitrats, segons el GDT
El rècord, un altre cop, la font de Gallisans de Sta. Cecília de Voltregà amb 495 mg/l, un veritable escàndol
Toni Carrasco (Fotos: Toni Carrasco).- Aquest dimarts a la tarda, la font de la Cadernera de Manlleu ha sigut l'escenari escollit pel Grup de Defensa del Ter per presentar els resultats de la contaminació per nitrats de les fonts d'Osona i el Lluçanès 2025.
La presentació de l'estat de les fonts d'ambdues comarques s'ha conclòs amb una conversa amb l'artista i poeta Perejaume, autor del llibre Fonts líquides i fonts lignificades.
Sota el lema d'enguany 'Per conèixer la realitat', diversos membres del GDT han presentat un resum de les dades i el manifest d'enguany. Després de vint-i-cinc anys de fer el seguiment de totes les fonts osonenques i del Lluçanès des de l'entitat organitzadora s'ha proposat generar debats, aportar propostes i fer d'altaveu a moltes altres iniciatives que ja existeixen. La tossuderia en la reivindicació de les fonts, és també una molt bona font d'inspiració.
La mateixa font de la Cadernera, escenari de l'acte té un índex de nitrats de 161,3 mg/l, quan l'OMS ja qualifica d'aigua contaminada a partir de 50 mg/l. El resultat del mostreig de les fonts a les dues comarques encara és tan preocupant com que una tercera part de les fonts no ragen, concretament el 34% de les fonts mostrejades. Aquest any, de les 171 fonts mostrejades només 113 rajaven. I un 40% de les que rajaven superen el llindar de contaminació fixat per l'OMS de 50 mg/l de nitrats, cosa que les fa no aptes pel consum humà.
De fet, i en realitat tot filant prim amb 6 mg/l ja es considera una font d'aigua contaminada, ja que les aigües naturals impol·lutes tenen una concentració de nitrats baixíssima. Realment, doncs, les fonts contaminades per nitrats són el 73% de les analitzades.
Han batut tots els rècords la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà, que repeteix la primera posició amb 495 mg/l de nitrats, deu vegades el llindar de la potabilitat. En segon lloc, la font de Santa Cecília de Voltregà amb 337,4 mg/l i, en tercer lloc, la font Salada de Gurb amb 219 mg/l.
Aquesta tasca ingent s'ha fet gràcies a la col·laboració de més de seixanta persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter, tot recorrent tot el territori i agafen mostres per analitzar-les al laboratori.
La decepció dels organitzadors de l'acte és que amb els mateixos porcs tenim les mateixes fonts i en el seu manifest es proposa: protegir de veritat zones vulnerables, millorar realment els plans de dejecció, fer un sistema més sostenible però sobretot reduir la descomunal cabana porcina industrial de les nostres comarques.
