Quan els asteroides esdevenen notícia

El 30 de juny és el Dia Mundial dels Asteroides

Joan Roca (Foto: GettyImages).- El 30 de juny no és una data qualsevol al calendari astronòmic. És el Dia Mundial dels Asteroides, una efemèride que commemora un dels esdeveniments més enigmàtics i colpidors que ha viscut el nostre planeta en temps recents: l’impacte de l’asteroide de Tunguska, el 1908, a la remota regió de Sibèria. Aquell matí, una explosió gegantina va arrasar prop de 2.000 quilòmetres quadrats de bosc, va tombar més de 80 milions d’arbres i va sacsejar els fonaments de la ciència.

Malgrat que no es va trobar cap cràter, la força d’aquella explosió va ser tan gran com la de múltiples bombes atòmiques. Avui dia es considera el major impacte extraterrestre registrat a la Terra en l’època moderna.

Amb aquesta memòria col·lectiva de fons, el Dia Mundial dels Asteroides no només recorda el passat, sinó que posa el focus en el futur. En un moment en què la tecnologia espacial avança a passos gegants, la defensa planetària ja no és una idea de ciència-ficció, sinó un camp real d’estudi i experimentació.

I en aquest marc pren especial rellevància una data propera: el 30 de setembre, quan una nau espacial impactarà deliberadament contra un asteroide per primer cop en la història de la humanitat.

L’objectiu no és cap amenaça imminent. El blanc triat és Dimorphos, el més petit dels dos components del sistema binari Didymos. Aquest conjunt d’asteroides, situat a milions de quilòmetres de la Terra, té una particularitat fascinant: Didymos i Dimorphos formen una parella lligada per la seva pròpia gravetat, orbitant l’un al voltant de l’altre en una dansa còsmica que manté la seva estabilitat interna mentre es desplacen conjuntament per l’espai. Aquesta configuració binària, tot i no ser insòlita, ofereix una oportunitat única per a l’estudi dinàmic dels asteroides i, encara més important, per a la prova experimental de desviació de trajectòria.

La missió, batejada amb el nom de DART (Double Asteroid Redirection Test), forma part de l’estratègia de la NASA per avaluar la capacitat d’una nau de modificar, ni que sigui lleugerament, l’òrbita d’un asteroide mitjançant un impacte controlat.

No es busca destruir l’objecte, sinó comprovar si una col·lisió a alta velocitat pot alterar la seva ruta. En un sistema com el de Dimorphos, aquest canvi es pot detectar amb molta precisió observant la variació en el període orbital respecte a Didymos. Si el temps que triga a completar una òrbita es redueix, s’haurà demostrat que la tècnica pot funcionar.

Tot plegat pot semblar llunyà o irrellevant per a la vida quotidiana, però no ho és. Si bé els grans impactes d’asteroides són extremadament rars, les conseqüències serien devastadores. El cas de Tunguska, tot i ocórrer en una zona poc poblada, serveix com a recordatori de la vulnerabilitat del planeta davant d’aquests cossos errants. Per això, l’observació, la catalogació i la preparació davant possibles amenaces són tasques que cada cop prenen més importància dins les agències espacials i la comunitat científica global.

En aquest sentit, el que passarà a finals de setembre no és només una prova tecnològica, sinó una declaració d’intencions: la humanitat comença a posar en pràctica les eines que potser, un dia, seran imprescindibles per preservar la vida a la Terra. La ciència, una vegada més, anticipant-se al perill i avançant-se al futur.