Què fa única l’Acampada Jove?
Oriol Sardà (Fotos: Nahuel Pérez).- De dijous passat a diumenge al matí, unes 27.000 persones van ‘envair’ el bonic poble de Montblanc -gairebé quadruplicant la població que té durant la resta de l’any- per celebrar la 24a edició de l’Acampada Jove.
Aquest festival, organitzat pel Jovent Republicà és conegut pel seu notable esperit reivindicatiu i pels grans concerts que hi tenen lloc, però és quan hi participes, encara que sigui una vegada, que te n’adones que l’Acampada Jove és molt més que tot això. En aquest article ens submergim en el dia a dia de qualsevol de les 4 jornades que dura el festival.
Després d’una intensa nit, els joves per fi es decideixen a dormir, però no passa gaire estona fins que es desperten suant, i és que la xafogor no els deixa descansar. A continuació, s’equipen per sobreviure un altre dia de temperatures extremes i es dirigeixen a l’interior de Montblanc, però no tots hi van amb les mateixes intencions. Hi ha moltes opcions:
-Anar a buscar alguna ombra lliure pel poble, tot i que a les hores de sol intens estan molt cotitzades i no hi ha garantia d’èxit.
-Temptar l’hospitalitat dels amos d’algun bar o restaurant, quedant-se hores asseguts a les seves taules havent demanat tan sols una aigua.
-Presenciar l’espectacle del concurs de “planxassos” a la piscina, que és entretingut i refrescant, però perillós a causa de la plaga de mosques que ataquen a totes hores.
-Carregar el mòbil a l’Església de Santa Maria de Montblanc, on pel raonable preu d’1 euro els joves accedeixen a dins d’un espai fresc i equipat d’endolls. A banda, es tracta d’un patrimoni cultural i històric català que no deixa indiferent.
-Els més implicats en política acudeixen a les nombroses conferències, xerrades i concerts que es fan arreu del poble a favor del dret a decidir, la igualtat de gènere i molts altres temes d’interès social.
Quan se’n volen adonar, ja és hora de tornar als campaments. Abans, però, la multitud fa una visita al supermercat de Montblanc, per comprar provisions de cara a la nit. La promesa d’una nit inoblidable els compensa fer més de mitja hora de cua.
I després del dia... torna la nit!
Després del dia, on el màxim de soroll que se sent és algun ronc o la música llunyana d’algun altaveu, torna la bogeria de la nit.
El nivell de decibels augmenta a mesura que passen els minuts i la topada amb persones desacomplexades i situacions surrealistes estan garantides.
El clímax arriba amb els concerts de grups com Zoo, Buhos, Lildami, Auxili, Doctor Prats, Oques Grasses, entre tants d’altres, que una vegada més deixen afònic al públic.
Un cop finalitzada la nit, tothom torna a les seves tendes amb la pell de gallina, alguns per intentar dormir i altres per continuar la festa, però tots pensant si és possible que l’endemà sigui encara millor. Fins a l’últim dia.
Quan arriba el diumenge, comença la desfilada de tendes, carpes i maletes en direcció als cotxes, als autobusos i al tren.
Els joves estan exhausts, bruts i massegats de dormir al terra.
Però tot i això, hi ha una frase que es repeteix constantment a l’ambient: “L’any que ve tornem”.
