Tona reviu els seus, com a mínim, dos mil cent anys d'història
Amb activitats i tallers al camp de Les Lloses
Amb activitats i tallers al camp de Les Lloses
Toni Carrasco (Fotos: Toni Carrasco).- Durant la primera quinzena de juliol ha tingut lloc un nou programa d'excavacions al tonenc jaciment de Les Lloses. Els resultats d'aquesta campanya són fruit de l'equip de treball coordinat per Montserrat Duran, Imma Mestres, Carles Padrós, Jordi Principal i amb la participació d'estudiants de la Universitat de Barcelona que fan pràctiques de món romà. Les excavacions s'han fet en els dos edificis que podrien formar part d'un recinte ocupat per una guarnició militar establerta en aquest indret.
Segons els materials trobats, com ceràmica i numismàtica, es pot concretar una cronologia de les tres fases constructives dels habitatges, acotant al període entre el 125 i el 75 aC. Al jaciment, enguany, s'ha treballat per concretar la fase 0 iberoromana (corresponent a un camp de sitges del segle II aC), la fase I iberoromana d'una casa (segles II aC) i finalment dues fases romano-republicanes corresponents al 125-75 aC i als segles II i I aC.
Aquest 2020 s'han documentat dues monedes ibèriques, una de bronze i una de plata així com ceràmica d'importació, vaixella de vernís negre, una àmfora itàlica i també ceràmiques ibèriques/pintades/oxidades i grises. En aquest espai també hi ha hagut troballes com una àmfora ibèrica i un morter ibèric; i petites gerres i olles de ceràmica a mà. S'ha excavat el dotzè enterrament perinatal, prop de l'estructura mural tot i que l'anàlisi antropològica i paleogenètica està en curs.
I el passat diumenge 2 d'agost, tot coincidint amb la Festa Major, va tenir lloc un taller sobre teixits romans a càrrec d'Atanagrum i una visita guiada del jaciment. Es va fer una reproducció històrica i demostració sobre com les dones realitzaven els processos vinculats al teixit. Des de l'activitat de tenyir les fibres de la llana, cànem o el cotó amb productes naturals fins al procés de filar les madeixes (fusaioles i fusos), cardar i teixir la llana en els telers (telers i pondus o peses de teler).
Cal recordar que el Camp de les Lloses és un poble dels primers temps romans de Catalunya, amb més de dos mil cent anys d'existència. En aquells anys Catalunya com a tal no existia però el nostre territori formava part del nord-est de la península Ibèrica i estava sota domini romà. Un cop feta la conquesta es va iniciar l'organització del país tot construint vies i calçades que comunicaven els pobles i les ciutats. Al camp es van construir viles romanes que s'encarregaven de la gestió dels cultius, dels ramats i de la producció de vi, oli, cereals i estris de terrissa.
I fa doncs 2.100 anys que a Tona l'exèrcit va arribar per construir una via romana que es coneix com a Via del Proconsul Manius Sergius. Aquest governador comandava l'exèrcit que es va establir en algun lloc proper al Camp de Les Lloses, i vivia en un campament. El petit llogarret de Les Lloses va créixer i va anar agafant importància, treballant al costat dels soldats, tot fent la via romana. Amb el temps es van establir moltes i bones relacions entre els soldats romans i la població indígena que vivia llavors en aquella contrada. Hi ha la hipòtesi, fins i tot, que aquella caserna i aquella guarnició era molt propera a Les Lloses. Potser el campament estava establert al Pla del Castell.
